LLAPISSERA I EL EMPASTRE
Rafael Dutrús Zamora, anomenat Llapissera, gran personalitat en el món taurí i de l’espectacle còmic, va veure en El Empastre un valor artístic indiscutible. Prompte el va contractar amb exclusivitat. Ofertava, com empresari, un element nou a la tramoia: “la musical”.
Al Reclam Taurí del 12 de juliol de 1930 apareix una columna amb el títol «la banda El Empastre y Llapissera», on ens dóna detalls:
El genial creador del toreo cómico se ha puesto las botas con la adquisición de la exclusiva… de la famosísima banda…Ha adquirido… un hermosísimo autocar en el que viaja toda la banda……a los notables músicos les ha hecho unos preciosísimos uniformes…… la banda El Empastre es la mayor atracción…Dutrús es de los que conocen mucho los gustos de los públicos.
I ell, com a torero que era, participava en les faenes comicotaurines i musicals que se celebraven a la sorra. als cartells on s’anunciava, tant era el seu protagonisme, que la gent arribava a atorgar-li la titularitat de la banda. En un dietari de l’època conta el protagonista:
Dissabte 2 d’agost de 1930
Recorde que quan era un jambet al circ “Regües” hi havia un mosso de pista, alt i prim, que enrotllava i desenrotllava les catifes al qual el públic començà a anomenar-lo l l a PISSERA . ara l’antic mosso s’ha convertit en un torero còmic famós; formen el trio Charlot, Llapissera i el seu Botones, que units als músics de la Banda d’El Empastre formen un original número còmic a les places de bous.
La clau d’un temps (dietari de joventut), pàg. 194-5. De Gonçal Castelló (III premi Jaume Roig a juntament de valència) (Biblioteca Municipal de Catarroja de mà de Ramon Guillem).
Tal era la comunió que existía ambdós que Alberto Sevillano, en l’article del setmanari taurí El Clarín del 20 d’octubre de 1935 Llapisera y El Empastre, comentava:
“El espectáculo Llapisera con su Empastre, todavía hay muchos que creen que l lapisera y Empastre son una misma cosa…”).
No obstant això, deixant de banda les situacions problemàtiques, econòmiques i d’organització, el comportament, la resolució i la cavallerositat de Dutrús 1 s’ha posat de manifest al llarg de la història de la banda.
Quan el 29 d’agost de 1930 esdevingué el fatal desenllaç del director i mestre d’El Empastre, Filiberto Rodrigo, a Madrid, ell va assumir tot el protagonisme en uns moments en què el dolor enterbolia la ment del més lúcid. a l seu càrrec van estar les despeses de la malaltia i la mort de l’amic i company.
(de la premsa del dia: Reclam Taurí, Correspondencia de Valencia, Clarín, Libertad, La Vanguardia…).
I acabada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), de bell nou reprenen les relacions aturades per la contesa i actuen el 14 de maig de 1939 a la plaça de bous de valència.
El treball conjunt, Empastre-Llapissera i Llapissera-Empastre, portat a terme durant anys, va impregnar la naturalesa de les relacions que van mantenir amb una bona amistat. Els veurem junts celebrant amb una bona paella el final de la temporada, vora l’Albufera, a les platges del Perelló. I, finalment, al desembre de 1953, acompanyant les despulles d’un altre gran amic degà i fundador, Agustín Jorge Requena, Fava.
De paella amb els músics de la banda, anys 1950.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada