A MANERA DE PRESENTACIÓ

JUAN BTA. ARTOLA

Autor i coordinador del llibre

      El present treball intenta mostrar, juntament amb la història gràfica, la vida i obra de la nostra agrupació. En el doble vessant significatiu i visual, hem intentat fer realitat les vivències i els fets de la banda. Per això, hem recorregut a la col·laboració de persones que podien contar-nos la relació, l’anècdota, els sentiments personals i fer-ne una part de la història vivencial. A més, hem tractat de mostrar la societat en què es vivia i que la va veure nàixer, així com «l’altra cara» d’El Empastre, el toreig còmic. Seguirem l’obra amb una barreja de treballs que conten la historieta de la banda a manera de còmic, continuarem mostrant-los què feien i de quina manera i tancarem amb tot un ventall de curiositats: documents i fotos dels músics. 

       Aprofite l’ocasió per agrair la col·laboració de tots els que hi han participat escrivint. També vull agrair a aquells que no ho han fet, però sense els quals no podríem parlar-ne. A Ramon Guillem, bibliotecari, sempre irònic, amable, col·laborador, dispost, enamorat del seu poble. A Pascual Guillem, arxiver municipal, que sempre que hi vaig m’atén. A Juan Guillem, el primer a guiar els meus passos pel mapa de la banda.

       Consuelo Peris Alapont, filla d’El Empastre, que, quan parla de la banda, no pot evitar emocionar- se, el temps passa volant explicant i contant; ho recorda com estiguera mirant-ho… i, ja saps, es fa quina hora.

      A Francisco Morató Cordellat, fill d’El Empastre, músic de Picassent, que té la banda en un altar i els records els estima com un gran tresor. A Ángel Crespo, fill del mateix poble.

      A la família d’Alberto Muñoz Daroqui, en la persona d’Alberto el practicant, Rosa, la dona, i el fill, Alberto, que ha posat a la meua disposició tot tipus de materials. També a Pepe, l’altre fill.

      A Benjamín Brull, de Paiporta; Codoñer; la família Marí-Botja; Cánoves; Gisbert (Barila); Julia

Rodrigo; els Canuto, en la persona de Tomàs; família Saus; A. Claverol; María Asunción Ramón; Terebel, filla de Rafa el Valenciano, Pascual Quiles... tots de Catarroja.

     Especialment, a Miguel Marí Gradolí que ha col·laborat fins al final i a la seua dona Vicen per aguantar-me; moltes hores al seu forn despertava la curiositat de la clientela.

      A les societats musicals l’Artesana i la Unió en la persona dels presidents, la Junta i l’escola musical, sempre obertes i a la meua disposició.

      Als familiars i músics d’El Empastre, els protagonistes, que ho han viscut, m’han facilitat el material i han volgut contar-ho, en concret a Vicente Esteve i Pascual Peris Chirivella que han sigut els meus assessors.

       A tots el que han col·laborat en la construcció del present llibre explicant i contant coses de Catarroja i d’El Empastre.

       Al filòleg, professor universitari, cronista de Catarroja i per damunt de tot prevere, Antonio López Quiles, per guiar, orientar i ordenar tot aquest empastre.

       Al nostre Ajuntament, a l’exalcaldessa, Soledad Ramon, per haver cregut en el projecte.

       I, no cal dir-ho, a la nostra Diputació, a la exdiputada de Cultura, María Jesús Puchalt, que, quan li vam presentar l’esdeveniment, al febrer de 2014, es va posar a la nostra disposició.

Parodia del Barón del Bidet.

      El projecte d’homenatjar El Empastre implicava recollir elements de la seua memòria. I la manera de perpetuar-la era catalogar, descriure, resguardar el material que s’anava rebent i estudiant. Per ordenar-lo, classificar-lo, mostrar-lo al poble, una de les possibilitats era aglutinar i presentar-lo en el suport convencional. Això ens obligava a realitzar un gran treball. Primer d’investigació: visitant, preguntant, parlant... Després, de còpia, observació i anàlisi. I finalment d’elaboració. L’espai recorregut ha sigut llarg. Molt curt el calendari de què disposàvem en comparació al que calia consultar. Vaig començar a l’estiu de 2013 i m’ha vingut més que justet. El punt de partida, el llibre de Peregrín Llorens i Raga, Aquí, El Empastre... Mosaicos de su arte y su vida.

     És «Una història per acabar» i completar i que no se superposa amb el llibre biogràfic. Es omplementa i continua. De segur que hi ha detalls que han passat sense percebre’s. Altres diran. El que està fet ho està. Esperem que aprofite per a ser punt d’inici, comentari, estudi, anàlisi crítica...       

 El temps, les situacions personals i els canvis generacionals ja no ho esborraran. Les arrels del poble, una part de la història del nostre poble ha quedat salvaguardada. És el que hem pretés.

 

Catarroja, tardor de 2014, després de les festes majors.