LES PAELLES

   

     Fent un poc d’història tot va començar amb una bona paella, el nostre plat més internacional. Les temporades musicals les acabaven d’igual manera, celebrant el dinar de germanor a la platja del Perelló, el Perellonet o al Port de Catarroja. D’aquesta manera es resumia la temporada d’El Empastre. I aquest acte s’ha mantingut al llarg d’una gran part de la seua història.

   La valenciania no sols l’han escampada amb la música del pasdoble València, també la nostra paella ha estat present a Mèxic, veneçuela, Colòmbia amb uns cuiners d’excepció: els músics de la banda.

     En el llibre Aquí El Empastre..., Peregrín llorens ens contava com ho feien.

Y el 31 de octubre de 1968, como colofón de temporada, celebrábase la tradicional paella

 –que va teniendo ya ribetes de gran banquete– en la famosa Casa Blayet 

a las misma orillas de la luminosa playa de el Perellonet.

    Al setmanari taurí Dígame del 12 de novembre de 1968 s’explicava amb tot detall què havien fet, com s’ho passaven i quins plans tenien.

Fotografies de Francisco Marí albert.

     Fent-ne un poc d’història, ja els veiem que, quan poden, demostren les virtuts culinàries per assaborir els nostres plats més internacional. No s’apartaven. 

          Al viatge que feren a Mèxic la temporada 1934-1935 ens n’han deixat el testimoni.

 E/d: Juan Marí asins (apoderat), Francisco Magraner tuba d’almussafes,

 Agustín Jorge clarinet de Catarroja i Chiquito, l’empressari. 

Fotografia de F. Magraner.

Ca Blayet, Perellonet. D. José Serra parlant i a la seua esquerra

 D. Peregrin llorens.  Fotografia de vicente Esteve.

     Igual que a veneçuela, Colòmbia (1970-1971)     

     I com no, a terra nostra!

     1. Viatjant pel llac, a les comportes del Perelló.

Fotografia de Consuelo Peris alapont decada del 1940.

     2. Comença la festa, Claverol a l’acordió. La taula parada. Curiosa manera de ventar les mosques, normal per a l’època.

Fotografia de Francisco Marí.

      3. I després… continua la festa.

Juan José Claverol Puchalt al barril i Francisco Jorge a l’acordió. 

Anys 1940. Foto de Consuelo Peris Alapont.

     4. Finalment... cap a casa

Fotografia de Consuelo Peris Alapont decada del 1940

     Els àgapes també es feien sevir per a reconéixer i estimular el treball i els mèrits dels músics, com ens relata el corresponsal de Levante-EMV amb el titular, aparegut en la secció de la «Región», del periòdic setmental: «Comida de confraternidad de la agrupación musical El Empastre», datat el 15 de novembre de 1970 on el redactor don Ernesto Fortea fa història:

Tradicional, pues es recuerdo de aquella primera paella con que, la entonces naciente banda, sobre 1915, celebró sus éxitos en comida de hermandad con los pocos cuartos obtenidos en sus primeras actuaciones junto al lago de la albufera, tradición que se mantiene cuyo menú es típicamente valenciano.

 El dinar tingué lloc al Perellonet el dia 11 de novembre de 1970.

O un altre, del mateix periòdic i corresponsal del novembre de 1973

«la banda El Empastre, de Catarroja, celebró el fin de temporada»

…comida de hermandad, a la que asistió el alcalde D. Joaquín Pedro vila y el arcipreste D. José Serra Carsí, celebrada como terminación de la presente campaña de la banda, acto celebrado en el local, que pudiéramos calificar como iniciador de los actos inaugurales, el “Puerto de Catarroja”…      

       Se entregó a D. José Cabo Royo, a D. Juan Pla y al joven Pepito Recuero Fernández,  los premio a su interés y asistencia con palabras del apoderado D.Juan Marí asins.