DIBUIXANT LA HISTÒRIA. APUNTS PER A UNA AUCA

JUAN ARTOLA

    1. Catarroja, als inicis del segle XX, no arribava als 8.000 habitants i ja tenia diverses bandes de música: l’Artesana/ Filharmònica (La Vella, coneguda per la banda del Pollastre, malnom del director J. Izquierdo), la Unió Musical (La Protectora), la Nova, la del Tio Ponce… d’on begueren els nostres músics fundadors tècnica, art i inspiració (Felip, el Tandero; Antonio, el Pusa; els Marí, Bocha; Constantino, Changuel; Almarche, el Maño; Jorge, Fava...).

    2. Al carrer del Peix, al barri de les Barraques de Catarroja, a la casa parental d’Agustí Jorge Requena, Fava, saxofonista de la banda l’Artesana, es reunien amics de les diferents bandes de música locals amb altres que ballaven, contaven col·loquis, cantaven, es disfressaven, tot amb bona germanor i a manera de penya per divertir-se i passar-s’ho bé els caps de setmana.

      3. Aquesta penya musical en forma de xaranga, dirigida per Felip, el Tandero, de manera natural i informal interpretava lamúsica a la seua manera. Les notes d’una sarsuela o l’obertura donaven peu a una melodia de moda que es continuava amb una cançoneta popular i tot parodiat, amb gestos i moviments, i conjuntat amb la música, conformava els famosos popurris que provocaven amb singular comicitat l’admiració i els riuresde l’auditori.

     4. Actuaven al carrer i al seu barri, davant l’expectació i la incredulitat dels veïns que observaven allò que feien i, al seu entendre, no tenia ni cap ni peus. I els que passaven, escoltaven i preguntaven: «Què és això?» Quan un dels de més autoritat en la matèria va donar una resposta històrica: «Estan fent un empastre! Això és un EMPASTRE! Era l’agost de 1915.

    5. I com amics i bons músics que eren i seguint els costums de Catarroja, organitzaven als mesos d’estiu les «Perellonades» per passar un dia d’esplai i diversió tots junts a la platja del Perelló. Amb els instruments musicals i la resta de materials eixien de bon matí del port de Catarroja, creuaven l’Albufera i es dirigien amb la barca a la devesa del Perelló. Bany, paella, música.

     6. Per passar millor el dia, organitzaven una festa informal i particular tocant els popurris i fent les paròdies que sabien i que tenien arreglats i assajats. Els estiuejants que ho contemplaven i escoltaven, en agraïment, algunes monedes donaven. Això animava els nostres músics a continuar actuant i interpretant.

    7. Al Perelló descansava, els mesos d’estiu, el músic valencià José Serrano. Fins allí va anar la nostra colla per presentar-li els seus respectes i admiració. Interpretant amb els popurris alguns fragments d’obres per Serrano compostes, van obtindre com a resposta la seua aprovació i els animava a seguir actuant en la línia de comicitat que tant d’interés despertava.

    8. Prompte el poble va conéixer i gaudir la fama i l’art de la banda. Els contractaren per actuar al teatre del barri La Cuello i la sala més important de Catarroja i la comarca, el teatre El Progrés, i hi deixaren testimoni de la qualitat humorística i musical en les diferents actuacions que s’hi esdevenien.

    9. Un dels músics, Antonio Jorge Penella, clarinetista de la banda, treballava a València, a la sastreria del senyor Fuster. I els dilluns relatava als seus companys de faena com havia anat el cap de setmana, on havien actuat, els èxits que havien obtingut, etc. així com els guanys que havien arreplegat, i deixava bocabadats els del gremi artesà.

    10.Assabentat el propietari de la tenda de la singularitat, fama i comicitat de l’agrupació, els va fer una proposta que els va posar els pèls de punta: actuar en un dels teatres més importants de València, el Teatre Russafa. Valorats els problemes més seriosos i resolt el tema de vestuari, la data d’actuació i el programa a interpretar van accedir-hi tots capficats, ja que no es consideraven per a la important invitació.

    11. El 28 de desembre de 1925 es presentava en l’escenari la banda El Empastre, el Dia dels Innocents. Una gran jugada de l’empresa del teatre. Si eixia mal, el públic ho interpretaria com una solemne innocentada. S’alça la cortina, a l’escenari els músics ben uniformats,1'alguns maquillats, impecables, ordenats, en semicercle. Al capdavant el director Felip (Filiberto Rodrigo Alarcón), caracteritzat amb perilla, ulleres… Tira de la batuta i arranquen les notes del pentagrama. Gestos, bromes, paròdies, etc. es transformen en riures i converteixen l’actuació en un gran èxit.

    12. I arribaren els compromisos als pobles i ciutats de la rodalia, i a València. Després a Barcelona, on actuaren al Teatre El Bosque i al parc d’atraccions, el Turó Parc i finalment Madrid, al Circo Price. La fama i el saber fer s’estenia pertot arreu. Tothom volia El Empastre.

    13.1. L’any 1928 un fet especial farà que canvie la fisonomia de l’espectacle. Quan s’actuava en una plaça de bous, per acabar la funció i quan la gent es preparava per anar-se’n, les trompetes de la banda cridaven, avisant l’eixida d’un bou al redolí. Tot seguit, els músics corrien dispersantse i buscant refugi. Mentrestant, el públic restava expectant, el temps passava i... res de res. El respectable comprovava que, de bell nou i com a acomiadament, els havien fet una última gràcia. I entre riures, comentaris i alguna cosa més abandonaven les graderies de la plaça.

    13.2. Actuant a la plaça de bous de Vinaròs, l’empresari Eduardo Torres, quan acabava l’espectacle i va sonar com sempre la trompeteria, sense que ningú ho sabera, va ordenar amollar una vaqueta al rogle que, en eixir vigorosa a la sorra, perseguia i envestia tot el que se li col·locava al davant. I els músics no se’n separaren sinó que continuaren la broma provocant entre els espectadors, més si cap, els riures i les carcallades davant la comicitat que es representava.

    13.3. I, després de la sorpresa, les correries i el joc amb l’animal, van comprovar satisfactòriament que se’ls presentava l’oportunitat d’engrandir el repertori d’actuació. Així que, tot seguit, incorporaren

a l’espectacle la paròdia, fent els arranjaments pertinents. Havia nascut la banda còmica, taurina i musical.

    14. Amb el títol de la «Pantomima del bou» anunciava El Empastre la nova oferta artística i, juntament amb l’empresari i torero còmic Rafael Dutrús, Llapissera, conformaren un espectacle únic amb el nom de «El Empastre i Llapissera» amb el qual actuaren durant moltes temporades per les places del món taurí (Espanya i França). La seua fama i conjunció arribà a ser tan gran que la gent associava la banda a Llapissera i l’anomenava Banda de Llapissera.

     15.1. Però no sols actuaven a les places de bous. El Empastre es presentava el 1931 en el famós Cirque d’Hiver a París. La funció que s’oferia era basada en concerts musicals, en els quals interpretaven, amb magistral execució i amb la comicitat que els caracteritzava, els popurris i arranjaments musicals parodiats amb gestos i moviments humorístics. I el públic comentava «Oh, El Empastre, très formidable, très merveilleux!».

     15.2. Al mateix circ intervenia una companyia de la qual formava part un clown de renom internacional: el genial Groc. Aquest artista realitzava un truc sorprenent. Bufant sobre les puntes dels dits de les mans, enfundades en guants blancs, produïa els sons adequats i precisos per a fer sonar i interpretar un fragment de la Serenata de Toselli. Aquest fet no passà desapercebut entre els músics d’El Empastre.

     16.1. L’any 1931, acabada de proclamar la Segona República a Espanya i en la fira d’Andújar, en passar per la plaça on se celebra el mercat, van contemplar els productes típics de la terra. Buscant un record familiar de l’estada, van trobar unes botiges estampades que els van fer gràcia; i més encara quan de broma un músic va bufar per un dels eixints del recipient, pel broc. Sorprenentment, el so que emetia li feu recordar l’actuació de París.

   16.2. Pensat i fet. Encuriosits per l’efecte, n’agafaren d’altres, repetiren els bufits i comprovaren que cada recipient donava un so diferent. Adquiriren centenars de botiges per tal d’acoblar els diferents sons i harmonitzar la melodia de la Serenata de Toselli. Havia nascut el genial truc de «Los botijos» que, amb la mida d’aigua corresponent per ajustar el so, imitava el fet de bufar el cant del canari, els lladrucs d’un gos, els crits del gall… als quals s’associava una melòdica albada.

    17.1 El Empastre era reconegut i sol·licitat. Un grup de músics aficionats s’havien convertit en autèntics professionals de l’espectacle i calia reglamentar-ho. El 30 d’octubre de 1931 el governador civil de València signava el decret del Reglament de l’Agrupació musical: «El Empastre de Catarroja», on quedaven descrits, en els articles corresponents, els drets i deures dels components i l’objecte i la finalitat de l’entitat.

    17.2. Un espectacle que es podia presentar de diverses maneres: a les places de bous, coordinat amb l’actuació de toreros i còmics o, a manera de concert, en un teatre, circ, palau, coliseu, plaça del poble… utilitzant sempre els recursos i les paròdies còmiques que han anat canviat i adaptantse al lloc d’actuació i la popularitat de les melodies, sense deixar de costat les clàssiques. «Els florons», «La Giralda», «El sombrero», serpentines, aigua, llums, mata-sogres, panderetes, castanyoles, flitadors… tot ho combinaven amb la música, les accions i la vestimenta2 per oferir originalitat, art i sorpresa.

    18. I al seu poble Catarroja, el 25 d’agost de 1933, les autoritats municipals testimoniaven el seu reconeixement perpetuant la seua memòria amb la dedicatòria d’un carrer. L’alcalde, Alejandro Ribes, al capdavant de la corporació municipal, retolava l’antic carrer de Vidal, conegut per carrer de La Comare, amb el nom de: carrer d’El Empastre.

    19.1. 1934. Domingo González Mateos, important ramader, juntament amb l’empresari de la plaça de bous de Mèxic, contractaren la banda perquè actuara a terres mexicanes. Eixint de Catarroja al setembre de 1934 i embarcant al port de La Corunya, van arribar a terres americanes en el transatlàntic La Havana els vint-i-dos músics i deu membres de la quadrilla de toreros, i desembarcaren al Port de Veracruz, al golf de Mèxic.

    19.2. I el 21 d’octubre presentava la banda l’espectacle a la plaça de bous El Toreo de Mèxic amb un èxit sense precedents. Puebla, San Luis de Potosí, Monterrey, Saltillo, Tampico, Guadalajara, Torreón... en totes van recollir el reconeixement del públic i, a més a més, com dirà José Almarche Alapont (anys després apoderat de la banda) en el seu diari personal: «vam ser atesos i complimentats, elogiats, invitats per part de les autoritats, personatges distingits, empresaris i espanyols residents, entre els quals hi havia el famós pianista valencià Iturbi i el pintor Ruano Llopis».

    19.3. I l’espectacle passà, a l’abril de 1935, a Los Angeles, Califòrnia (EUA), on actuaren el 18 maig a l’Stadium Gilmore i, després, al de l’Exposició de la ciutat de San Diego. El 8 de juliol, des del port de Nova York, amb el transatlàntic italià Pax, partirien cap a Espanya. Arribaren a Catarroja el 16 de juliol, després de nou mesos fora de casa.

    20. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) aturava les activitats de la banda, però al cap de poques setmanes d’acabar, el 14 de maig de 1939, amb Llapissera actuava a la plaça de bous de València. Continuava participant en un concurs de bandes còmiques i intervenia en un festival benèfic. Nous membres, nous popurris, El Empastre havia renovat l’espectacle i el portava pertot arreu d’Espanya i a les principals ciutats portugueses (Porto, Lisboa...).

    21. I de bell nou, Amèrica. Estem a finals de 1954 i l’agrupació és contractada per a actuar amb toreros còmics, a Colòmbia i Veneçuela. Partiran en avió des de l’aeroport de Barajas, a Madrid on han arribat en tren des de València.

    22.1. A finals de l’octubre es presentava l’espectacle a la plaça de bous de Santamaria de Bogotà (circo de toros) on va tindre un gran èxit. Art i originalitat que els colombians mai havien presenciat. El diari El tiempo i la revista Cromos es feien ressò de la interpretació musical, les pintoresques paròdies, les melodies populars, els xiulets, les raquetes, els tubs de metall... inesperats recursos que magistralment i harmoniosa, manipulats i tocats pels músics d’El Empastre, obtenien de la seua senzillesa tota una obra digna de respecte i admiració. I allí van gravar el seu primer disc per a la casa Sello Vergara.

    22.2. I passaren a Caracas, Veneçuela. El 15 de gener de 1955 es presentaven a la plaça de bous Nuevo Circo on van repetir l’èxit que havien tingut anteriorment i que portarien per terres veneçolanes. I en març de 1955 eixien d’Amèrica en l’embarcació Castell Verde cap a Espanya. Desembarcaren a Barcelona i arribaren a Catarroja passades les Falles de Sant Josep.     

    23. La personalitat de la banda, la comicitat i l’alegria que oferia feren que se succeïren nous contractes per a actuar per les terres llatines, on eren tan apreciats i volguts que les places de bous s’omplien i la boleteria s’esgotava, ja que ningú volia perdre’s tan magnífic espectacle. Les temporades que hi van anar van ser les següents: 1955-1956; 1956-1957; 1963-1964; 1964-1965; 1966-1967; 1970-1971; 1974-1975.3 Fins a nou viatges va fer El Empastre a terres americanes4 i va despertar l’interés i admiració a Mèxic, Puerto Rico, el Panamà, Equador, Colòmbia, Veneçuela... alegrant i divertint grans i menuts, portant el nom de Catarroja i València per allà on anava.5

     24. L’art i professionalitat que oferia la banda i els seus músics donà peu a un fet que ens ompli d’orgull i satisfacció. Les autoritats de Manizales, ciutat colombiana on actuaven durant la famosa Feria del Café, confiaren a la nostra agrupació, l’any 1955, la lletra del poema de Guillermo González Ospina:

      ¡Ay Manizales del alma!

      ¡Ay Manizales de armiño!

      ¡Prende a tu cuello de nácar

      el collar de mi cariño!...

    Posaren música a aquest poema. La banda delegà en el músic Juan Marí Asins perquè realitzara tan delicada composició. El 26 gener de 1956 s’interpretava a la plaça de bous el pasdoble amb el títol de Feria de Manizales, amb tanta espectacularitat i admiració que s’ha convertit en l’himne de la fira, del qual s’han gravat discos amb diferents versions, i s’ha popularitzat per tot Colòmbia.

    25. Quan acabaven la temporada en Amèrica reprenien les actuacions a terres valencianes, espanyoles (Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao, Saragossa…) i arreu del continent europeu (Portugal, França, Itàlia, Bèlgica...) i nord d’Àfrica (Tunísia…) on portaven les actuacions originals. També per a la televisió i la ràdio on han participat en diferents programes des de 1961, any en què gravaren la primera actuació.

    26. Els anys passen, per a la banda El Empastre també i l’any 2000 diuen adéu. Els nostres músics, la nostra agrupació s’ha fet major, ja no actua, només desfila i poc més. I, repetint la lletra de la cançó que van cantar el 1978, recordant músics com ara Agustín Jorge, Fava; Antonio Hervás, el tio Perales; Juan José Claverol, Mundo; Paco Madrid Calonge, i F. Cano saxofonistes, i Luis Berbis, trompeta, que amb la seua comicitat i saber fer ens van regalar moments inoblidables i feliços, exclamen: «¡Adiós, amigo, bye bye!».

Gràcies, gràcies, heu sigut únics. Com a catarrogins i valencians, ens sentim orgullosos, heu sigut l’agrupació còmica, taurina i musical més important que haja existit mai. La vostra fantasia i el vostre art quedaran per sempre en la nostra memòria6 .

         

1 Jaqueta negra, camisa blanca amb llaçada negra al coll, pantaló blanc, barret dur de palla envoltat per una cinta/veta.   

2 En la part cómica anaven vestits de frac verd amb solapes roges. En la seriosa de «camperos»

3 Eixien de Catarroja els últims mesos de l’any i tornaven al poble al final del primer trimestre del vinent.

4 Hem comptabilitzat tots el viatges, sent el primer el de l’any 1934.

5 Per acabar l’espectacle solien interpretar el pasdoble «València» de Padilla.

6 Fons documentals: Aquí, El Empastre, mosaicos de su arte y de su vida. Peregrín L. Llorens i Raga. Editorial Guerri, València 1969.

Diaris personals de Vicente Esteve Ramírez i Francisco Magraner, músics de la banda.

Premsa: Diari de València i Levante-EMTV.