CURRÍCULUM DE LA BANDA CÓMICO TAURINA EL EMPASTRE
JUAN ARTOLA ASINS
«Como una manifestación más, festiva, espléndida, ruidosa, del riquísimofolklore catarrojense, surgió pletórico de vida El Empastre en un memorable
atardecer agosteño del año 1915.»
D’aquesta manera inicia el primer capítol Peregrín Llorens el llibre que va historiar sobre la banda amb el títol Aquí, “El Empastre”… Mosaicos de su arte y de su vida.
Creadors dels famosos popurris musicals, juntament amb les paròdies que interpretaven, han conformat un espectacle singular dins la musicologia classico humorística valenciana del segle XX, la qual cosa i amb les seues actuacions, ha transmès arreu d’Espanya i del món.
En un principi el conformaven una colla d’amics i músics de les diferents bandes de música del poble que amb la interpretació informal i molt personal del seu repertori musical, l’única cosa que pretenien era divertir-se. Però allò va anar a més quan, en les eixides que anualment feien al Perelló, les particulars actuacions enganxaven un auditori que escoltava, reia i aplaudia. I la cosa va ser que es van atrevir a mostrar-ho a José Serrano, que hi estiuejava, i li va encantar i, a més a més, els va animar a seguir en eixa trajectòria.
Popurri: arranjaments conformats per diferents passatges de peces de música clàssica, folklòrica, moderna...
Paròdia: escenificació musicalitzada basada en gestos i moviments.
La murga a la platja del Perelló. Fotografia de Pascual Cánovas
Actuacions Nacionals:
1915 al 1920
Al barri de les Barraques, a Catarroja, on una làpida recorda la casa fundacional al carrer del Peix.
A la platja del Perelló.
Al teatre del barri Minerva, anomenat popularment La Cuello.
Al teatre del poble: El Progrés.
1924
Invitats per l’Ajuntament d’Alcàntera del Xúquer, actuen el 31 de desembre a la plaça de l’Església.
1925
En març, al teatre de Godella.
En agost, i invitats per l’ajuntament, en la fira d’Utiel.
28 de desembre, Dia dels Innocents, al teatre Russafa, a València.1
1926
Al camp de futbol de Mestalla (València).
A Sueca, al teatre José Serrano.
A la Societat Coral El Micalet.
En el concurs de bandes còmiques organitzat per l’Associació de la Premsa Valenciana
que se celebrà a la plaça de bous.
Del 18 al 28 d’agost a Barcelona, contractats per a actuar al parc d’atraccions i al Teatre
El Bosque.
1927
Al Teatre Principal de València.
Circo Price, a Madrid.
Plaça de bous d’Alacant (11-9-1927)
Feria d’Ondara (25, 26-11-1927)
19282
Plaça de bous de Vinarós (26, 27-6- 1928).
Plaça de bous de Sueca (7-7-1928).
Plaça de bous de Terol (12-8-1928).
Plaça de bous de Morella (30,31-8-1928).
Plaça de bous de Vinaròs (9-9-1928) amb la «Pantomima de una corrida de toros».
La banda cómico-musical es converteix en còmica, taurina i musical.
1929
Principal Palace de Barcelona (cartell del 21-5-1929).
Terol, Alacant, Elx...
1930
Contracte amb l’empresari Rafael Dutrús, Llapissera.…el espectáculo cómico-taurino queda establecido entodos los países que celebran corridas de toros… se celebranen fiestas nocturnas, en pleno verano… número obligado alfinal de los festejos. Tal modalidad fue introducida con singularfortuna por El Empastre, notable banda musical valenciana,que tocaba en el redondel mientras se lidiaba.3
A partir d’aquesta data i fins que es va dissoldre l’any 2000, la banda ha anat actuant pertot arreu del territori nacional i del sud de França a les principals places de bous: Barcelona, Monumental i les Arena¡es, Madrid, Vista Alegre i Las Ventas, Sevilla, Bilbao, Saragossa, Palma de Mallorca, Pontevedra, Ciutat Reial, Alacant, Figueres, Millas… sense faltar en la Fira de Juliol a València i al seu poble Catarroja.
Ha actuat també per al món de les falles: a Valencia, a la falla El Mercat el 1929 i el 1942; a la de l’Oliveral 1948, 1949, 1950, 1958, 1966, 1968, 1970, 1976, 1977; Albacete-Marvà, falla de la Hispanidad, 1973; en la presentació de la Fallera Major Infantil de Valencia el 1982; a Castelló el 1983; a la de París Pedrera de Dénia durant 1978, 1979 i 1981 i, finalment, a la Falla del Charco de Catarroja 1982, 1983...
Document de Consuelo Peris Alapont.
En un dels moments de la lídia del bou. Director, músics… tots a una.
Fotografia de Història gràfica. Levante-EMV.
Als circs més importants del món, El Price (Madrid, Valencia i Sevilla), Bruselas en Granada i contractats per grans firmes comercials.
També ha participat en cavalcades i carnavals i, sorprenentment, en les processons de Setmana Santa de Cehegín en 1978.
Actuacions Internacionals:
 | ||
| Port de Barcelona, 1971. Fotografia de Vicente Esteve. |
1931: Els contracten per actuar a París al Cirque d’Hiver.
1933: Tornen a París al Cirque d’Hiver. Des del 3 de juny fins al 31 d’agost actuen a vint-i-huit
places franceses, Nimes, Marsella, Cannes...
1934: França
1934-1935: Viatgen a Amèrica per actuar a Mèxic i als Estats Units (Califòrnia, Los Angeles…).
1950: Coliseu do Porto.
1952: Coliseu dos Recreios, Lisboa (Portugal).
1954-55: Actuacions per terres americanes: Colombia i Veneçuela
1955-56: De bell nou a Colòmbia.
1956-57: Perú i Colòmbia.
1958: Casablanca (Marroc).
1959: Palacio de Cristal, Porto (Portugal).
1962: Principat d’Andorra.
1963: Tunis i Itàlia (Bolonya, Florència, Milà, Gènova…).
1963-1964: Colòmbia, Veneçuela, Colòmbia.4
1964-1965: Colòmbia.
1966: Lisboa
1966-67: Puerto Rico, Colòmbia, Equador, Colòmbia, Veneçuela.
1970-71: Colòmbia, Veneçuela.
1972-73: Lisboa, Porto.
1974: Porto.
1974-1975: Equador, Colòmbia, Veneçuela.
1978: Setúbal, Porto.
1981: Brussel·les.
1988. Porto.
Actuacions en la ràdio i en la televisió:
 |
| Parodiant el ball del bimbó, circ Bruselas. Fotografia de V. Esteve. |
1926: A Barcelona, al Teatre El Bosque possible retransmissió de l’actuació per ràdio.
1-8-1931: Retransmissió per Virgilio de la Pascua d’Unión Radio de l’espectacle de la plaça de bous de Madrid.
13-11-1934: En la ràdio XEW de Mèxic, on entrevisten el director Alberto Muñoz Daroqui.5-6-1948: Ràdio Alzira, invitats per l’Ajuntament de la ciutat.
31-1-1951: Ràdio Nacional d’Espanya a València per a la Falla So Quelo.
12-3-1961: TVE programa Gran Parada.
1963: TVE a Barcelona Fiesta con nosotros.
15-7-1964: TVE a Barcelona Fiesta con nosotros.
23-4-1965: TVE a Madrid Sábado 65.
1965: Televisió portuguesa a Lisboa.
3-3-1966: TVE a València en el Parador del Foc.
15-4-1967: TVE a Barcelona Noche del sábado.
Juliol 1967: A la plaça Monumental de Madrid en el festival organitzat per Radio Madrid (SER).
31-10-1967: TVE al Palacio de Deportes de Gerona, Día de fiesta
14-6-1968: Madrid estudis Moro, televisió panamericana.
30-9-1968: Barcelona, estudis Belter, televisió alemanya (Baviera) gravar so.
1-10-1968: Palma de Mallorca, plaça de bous, televisió alemanya (Baviera) gravar imatge.
19-10-1968: Barcelona, estudis Belter, gravació de disc LP.
11-5-1969: Barcelona, teatre de l’Òpera, «Pista de Circo».
15-3-1970: Barcelona, teatre de l’Òpera «Pista de Circo».
15-3-1971: Medellín (Colòmbia) estudis Sonolux, gravació de disc LP.
3-6-1971: Barcelona, Miramar, «Escalera de color».
7-4-1974: Madrid, Prado del Rey, «Todo es posible en domingo».
11-3-1978: Madrid, estudis RCA, gravació de disc (single).
15-3-1978: Castellón, plaça de bous, «300 millones».
12-4-1978: Madrid, estudis Roma, «Aventura Circo» (pallassos de la televisió).
20-6-1978: Madrid, Prado del Rey, «2x2».
1985: TVE, Gente joven, Madrid.
1986: TVE, Plató vacío, Barcelona.
1987: TVE, Vivir cada día, gravat a Catarroja.
Revista Dígame. Document de Vicente Esteve Ramírez
Estudis a Barcelona, programa Sábado Noche. Truc de les raquetes
Concursos:
23-6-1926: A la plaça de bous de València i organitzat per l’Associació de la Premsa Valenciana, en el concurs de bandes còmiques, primer premi amb copa gravada.
27-12-1936: Concurs de bandes còmiques a la plaça de bous de València, organitzat per l’Associació de la Premsa valenciana.
1939: Triomf en el concurs de bandes còmiques a la plaça de bous de València en competició amb Los Calderones.
9-7-1949: A la plaça de bous de Barcelona en competició amb Carrusel.
20-8-1953: Millor banda cómico-taurina, II trofeu copa lliurat per l’Associació de la Premsa Valenciana celebrat a la plaça de bous de València.
21-5-1956: Copa de Plata al guanyador de la competició celebrada en Nimes (França).
Actes beneficis i socials:
1924: Al teatre El Progrés de Catarroja, a benefici de la Societat Musical La Filharmònica per sufragar les despeses de la bandera de la banda.
30-1-1926: A la Casa Social de la Coral El Micalet de València.
29-2-1927: Al Teatre Principal de la capital a benefici de la Premsa Valenciana.
24-5-1928: Per a la Societat Coral El Micalet, al saló de la societat.
20-6-1928: A benefici dels xiquets de les colònies escolars, a la plaça de bous de València.
13-10-1928: Al Teatre Russafa a benefici de la tiple còmica Sara Fenar.
12-2-1929: Al Teatre Apolo de la ciutat, a benefici de la Premsa Valenciana.
12-8-1929: Al Perelló, concert homenatge al mestre J. Serrano
12-10-1929: A benefici de la colònia aragonesa a la plaça de bous de València.
30-8-1930. A benefici del xiquets de la inclusa, festival organitzat per El Heraldo de Madrid.
31-8-1933: Visiten, aprofitant l’estada per terres franceses, el mausoleu i la vila de Blasco Ibáñez a Menton (França). Donen un concert al teatre local a benefici del monument que li volen dedicar a l’escriptor.
4-10-1934. Concert a benefici de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos en el vapor Habana, de viatge a Mèxic.
1935. Torreón (Mèxic) Festival en el Teatro Isauro Martínez a benefici de «los niños del hospicio».
13-12-36. A la plaça de bous de València a benefici de les milícies antifeixistes.
1939: Festival benèfic pro-Comedores de Auxilio Social.
7-12-1939: Concert a la plaça de bous de València a favor de l’Exèrcit Espanyol.
1941: Al sanatori de Gorliz (Bilbao) per als xiquets del orfanotrofio.
1943: A benefici dels familiars del malaguanyat torero còmic Pamplinas, a València.
17-12-1943: A benefici dels voluntaris de la División Azul.
31-1-1951: Concert a benefici de la falla So Quelo.
15-3-1954: A la plaça de bous de València a benefici de l’Associació Valenciana de la Caritat.
12-3-1955: Festival en el Círculo Militar de Caracas amb l’assistència del president de la República, l’Excel·lentíssim Senyor Marcos Pérez Jiménez.
La Fontana Rosa. Monument a Blasco Ibáñez. On van interpretar
l’Himne de Valencia, el de Riego (república) i la Marsellesa.
Fotografia d’Alberto Muñoz Daroqui.
 |
| Arxiu Diputació Provincial |
 | |
| Document de Vicente Esteve. |
Abril 1955: Al camp de futbol de Catarroja en agraïment al poble per la benvinguda rebuda.
18-11-1957: Al Coliseu Dos Recreios (Portugal) pels damnificats de la riuà de 1957 a València.
8-12-1959: Organitzat pel Govern Civil a la plaça de bous a favor de la campanya de Nadal i Reis.
16-8-1962: A la plaça de bous de Vic a favor de les víctimes de la catàstrofe de Barcelona.
28-9-1962: Al camp de futbol de Catarroja a benefici de l’equip local.
31-1-1964: Plaça de bous de Manizales (Colòmbia) a benefici dels xiquets necessitats.
1968: Teatre Principal de València invitats per l’Associació Sant Vicent Ferrer.
1970: Visita de cortesia i recepció a Estoril (Portugal) d’en Joan de Borbó en la Villa Giralda.
4-1-1973: Al Circ Price, instal·lat a la plaça de bous de València, a benefici dels afectats pel terratrèmol e Managua.
1978: A benefici del Círculo Catalán de Madrid, afectat per un incendi, al Palau d’Esports.
Discografia (hi apareixen alguns popurris):
1. Los Mosaicos de El Empastre. Gravat a Medellín, Colòmbia.
2. Tarde de domingo. Gravat a Medellín, Colòmbia.
3. Música al estilo El Empastre. Gravat a Medellín, Colòmbia.
4. El cuarto de El Empastre. Gravat a Medellín, Colòmbia.
5. Banda El Empastre. Gravat a Barcelona.
6. Banda El Empastre. Gravat a Casset.
7. ¡Adiós amigo! Feria de Manizales. Gravat a RCA, Madrid.
Reconeixements:
Agost 1915. La voluntat per a El Empastre!, cridaven El Galet (Pascual Miguel Sanfélix) i El Garrofí (Bautista Moreno Silla), pescadors catarrogins de l’Albufera. Llibre biogràfic, pàg. 23.
29-8-1926. Medalla d’or, obsequi de l’empresa del Teatre El Bosque de Barcelona per les formidables actuacions.
10-3-1927. Medalla d’or i llaç per a la bandera en record de la brillant actuació al Circo Price, Madrid.
24-5-1928. Placa en prova de gratitud de la Societat Coral El Micalet de València. El president Francisco Navarro. El secretari Joaquín Silvestre.
Abril 1932. Pergamí com a homenatge que la Societat Benèfica Guzmanes d’Alcoi dedica a la gloriosa banda El Empastre com a testimoni d’admiració. El president. El secretari.
10-9-1932. A la plaça de bous de Priego (Còrdova), felicitació personal dels músics de la Guàrdia Republicana i paraules d’elogi del president de la República d’Espanya, Alcalá zamora. El Empastre ha sigut l’única banda que ha actuat davant del primer mandatari republicà espanyol.
25-8-1933. Catarroja i les autoritats locals tributen homenatge retolant i dedicant un carrer de la població a l’Agrupació Musical amb el nom de banda El Empastre.5
1-9-1933: Estandarte, obsequi de l’alcaldia de Menton (Fran ça) amb la dedicatoria: «Comité Fetes Menton. A El Empastre».6
9-9-1933: Pergamí amb reproducció fotogràfica dels músics de la banda al costat del president de la Penya Taurina El Empastre de Barcelona amb una dedicatòria versada i dibuixos al·lusius.7
30-10-1933: Visita de les autoritats de Menton (França) a Catarroja com a testimoni de gratitud a la banda.8
27-1-1935: Copa de Plata amb la inscripció: «Carmen Pamanes a El Empastre» Torreón (Coha) Mèxic.
27-3-1950: Bandeja de plata del Coliseo d’Oporto (Portugal).
21-12-1952: Barco de oro, obsequi de «El Centro Español de Lisboa» a El Empastre.
22-2-1955: Copa de plata de Lo Rat Penat del Centre español de Caracas.
9-2-1959: Copa de Plata del «Festival Mundial de Circo». Palacio de Cristal, Porto (Portugal). Trofeo a la Banda El Empastre.
1962: L’Oscar du Cirque 62, Juan Martínez Carcellé. Barcelona.
28-1-1964. Homenatge de l’Oficina de Fomento y Turismo de Manizales (Colòmbia) a Juan Marí Asins, apoderat de la banda i autor del pasdoble, Feria de Manizales, Feria de Manizales amb l’entrega d’un artístic pergamí.
17-8-1965: Placa gravada amb l’escut nacional i la cara de José Antonio (fundador de la Falange Española) donada pel Señor de Ojos Negros, el senyor Agustín Tejedor en «testimonio de admiración y simpatía», Valmaseda (Bilbao).
Setembre 1968: Homenatge del poble de Catarroja representat per la Corporació Municipal, regina de festes i festers, amb assistència del cònsol de Colòmbia i altres autoritats, a dos dels degans fundadors, José Almarche Alapont i Juan Marí Albert, amb la imposició de la medalla de l’Ajuntament.
1969: Homenatge i presentació del llibre biogràfic: Aquí, “El Empastre”... Mosaicos de su arte y de su vida de Pelegrí Llorens i Raga, patrocinat per l’Ajuntament de Catarroja.
20-2-1972: Pergamí sense marc. Homenatge als músics valencians. Falla Albacete-Marvá (Falla de la Hispanidad). València.9
15-11-1973: Lliurament de l’escut insígnia de la Villa de Catarroja a tots els membres de la banda de mans de l’alcalde Joaquín Pedro Vila.
27-1-1976: Oscar de oro en el VI Festival Mundial del Circo celebrat al Palacio de los Deportes de Madrid.
31-3-1976: Concert homenatge. Ajuntament de Catarroja i la Societat Musical L’Artesana en el saló de l’Artesana.
2-4-1976: Celebració del cinquantenari de la fundació de la banda a Catarroja:
-Col·locació d’una placa commemorativa al carrer de El Empastre.10
-Lliurament per part de l’Ajuntament d’un pergamí en el sopar de gala.11
Març 1992: La Comissió de la Falla l’Albufera de Catarroja amb l’esbós i la plantació del monument faller titulat «L’Empastre nacional 92» i al llibre de la falla: «La música a Catarroja».
Lliurament de l’Albuferenc 1992 per la tasca a favor de Catarroja.
Gener 1996: A l’apoderat i músic d’El Empastre, Juan Marí Asins, de la mà del governador del departament de Calda, el senyor Ricardo zapata, la medalla de l’Orden de Alejandro Gutiérrez. De la mà de l’alcalde de Manizales, el senyor Mauricio Arias, el Cordón de la Feria. Tots dos en reconeixement a la composició del pasdoble Feria de Manizales al seu autor.
Octubre 1998. Exposició al Palau Vivanco de Catarroja, materials de la banda, objectes, instruments…,organitzada per la Falla l’Albufera de Catarroja.
2003. Homenatge de l’Ajuntament i la SM l’Artesana a la Casa de Cultura de Catarroja amb un concert basat en popurris arreglats per Pascual Peris Chirivella, clarinet d’El Empastre, en eixa data director de la banda de música l’Artesana. En l’acte se li fa entrega de la batuta a l’apoderat Juan Marí Asins per dirigir la banda i interpretar la música d’El Empastre.
2004: Homenatge del Museu Taurí de València a les entitats que han tingut relació amb el toreig
còmic amb motiu de l’exposició realitzada.12
2012: La Falla del Charco de Catarroja en el llibre de la falla 2012, portada i contingut.
 |
| Pergamí |
Amb els pallassos de la tele, Gaby i Miliki, José Cabo, director, rep el trofeu.
Estadística de les actuacions. Enrique Campos de Ribarroja, saxo alt de la banda.
1985. Realitzen un total de 34 actuacions en corregudes i 3 en concert en tot l’any.
1986. Un total de 30 actuacions destacant la gravació del programa Vivir Cada día i dos actuacions en terres franceses.
1987. Van al Senat a Madrid per continuar el programa Vivir cada dia. Realitzen trenta actuacions.
1988. Trenta-set actuacions destaquen: Gravació programa TV Nueva gente. Festes de Benidorm. Circ Monumental en Oporto Portugal.
1989. Trenta-dos actuacions.
1990. Vint-quatre actuacions, una en Milla, França.
1993. Melilla.
Les actuacions es concentren als mesos de juliol, agost i setembre i són corregudes, passacarrers, cavalcades i algun concert. És sorgeixen
molts canvis en la direcció i els membres de la banda.
Els trucs creats per la Banda. L’espectacle.
Els trucs, que es podien utilitzar en la interpretació d’algun popurri, els podem diferenciar i classificar de la manera següent:
Els que eren simples objectes: barrets, botiges, raquetes, ventalls, inclusa, martells, xiulets, flitadors, graneres, escopetes, aixades, paelles, botzines, mata-sogres, poals…
Instruments musicals com, la guitarra, la concertina, el violí, el piano…
Els monuments, que podien servir de suport o plataforma: «La guitarra», que evoluciona en guitarra il·luminada; «La pandereta», «El sombrero», «El bombo»… Altres eren vertaderes peces arqui tectòniques i d’enginyeria: «La Giralda», «Els florons», «La casita», «La cafetera», «El palmito», «El submarino», «La piragua»…
Altres materials: els para-sols, tauletes, llànties.
 |
| Portada del llibret Falla del Charco, 2012 |
L’espectacle i les paròdies musicals.
La banda oferia dues modalitats d’actuació: en concert o en correguda de bous. Podia actuar en tot tipus d’espais amb unes mínimes dimensions i condicions.
Tant en la modalitat de concert com en la de correguda de bous, l’espectacle que s’oferia es dividia en dues parts: la seriosa i la còmica. Per a la primera acordaren, l’any 1956, una vestimenta campera amb torera i barret cordovès, que ha evolucionat. Per a la part còmica, el frac tan característic.
Alguns exemples de les paròdies, escenificacions musicalitzades són les següents:
Amb toreros:
1. Frankenstein.
2. La niña de fuego.
3. La danza del fuego.
4. El toro humano/Pantomima.
6. El matrimonio (Bogotà, desembre de 1955).
7. Nerón y su carro.
8. Sputnik.
Sense toreros:
1. Candilejas.
2. Cabaret (Coliseu dos Recreios, Lisboa, 1957).
3. Carrusel Deportivo de fútbol (1960).
4. La Cuerda /l’avió.
5. La colmena.
6. Los Beatles.
8. La banda borracha.
9. Tómbola.
10. La casita en Canadá.
11. Raskayú.
12. Tenis, ping-pong.
13. Moliendo café.
14. La piragua.
15. Autostop.
16. El submarino amarillo.
17. Travolta.
18. El piano.
Resum de l’acta de la sessió extraordinària de l’Ajuntament de Catarroja13
Fecha: 23 de octubre de 1954
Hora: 19h
Lugar: Salón de actos del Ayuntamiento (plaza de la Llotgeta)
Asistentes:
Alcalde: Alfredo Alapont
Concejal: Andrés Sandemetrio, Miguel Garcia, Vicente Comos, Vicente Ramón, Juan Cabanes,
Miguel Martí.
Finalidad: Honrar a la banda de música, denominada El Empastre con más de 30 años de vida
artística, fundada y formada en esta localidad y por profesores de la villa.
Assistentes extraordinarios:
Los señores que componen la expresada institución y que se relacionan:
D José Almarche Alapont, representante.
D Alberto Muñoz Daroqui, maestro director.
Y los señores: D Juan Marí Albert, D Vicente Peris Chulvi, D Pascual Quiles Martínez, D Agustín Jorge Pascual, D Pedro Vallés Garcia, D Juan José Claverol Puchalt, D Francisco Morató Cebriá, D Vicente Morató Cebriá, D Eugenio Raga Hervás, D Francisco Tarazona Arquez, D Francisco Marí Albert, D Juan Marí Asins, D Facundo Francisco Abad, D Manuel Català Ferrer, D Luis Peiró Sanchis, D José Brull Muñoz, D Melchor Augusto Ibáñez Machancoses, D Pascual Peris Chulvi, D Pascual Asins Albuixech, D Juan Crespo Sanchis
Palabras del señor alcalde:
Deseo de rendir públicamente a la banda el homenaje a que es acreedora por su mérito artístico indiscutible… natural y justa iniciativa compartida por la corporación en todos los medios artísticos y culturales de la localidad, cuyas representaciones están presentes, y por toda la población cuyo justificado orgullo en ostentar los títulos de cuna y escuela de tan ilustre instituciónson motivo de una máxima satisfacción…Ante la marcha a tierras americanas… la situación en que se halla el mundo y el deseo de estrechar cada día más nuestros viejos vínculos fraternos con todos aquellos pueblos hermanos, hacen de ella una especial embajadora del arte y del cariño con que este rincón de España quiere distinguir a América.El Ayuntamiento, deseando premiar la labor artística, quería que la banda contase para el futuro con un pergamino que conmemorarse esta fecha y en el que constase el título de MUY ILUSTRE Y ARTÍSTICA INSTITUCIÓN MUSICAL que da honor a su pueblo, Catarroja.Concedido unánime y merecidamente por el Ayuntamiento en la esfera de sus facultades.
Antic Saló de Plens de l’ajuntament vell. Lliurament del trofeu de l’Associació de la Premsa Valenciana al’alcalde Alfredo Alapont en presència de músics i apoderat de la banda. Octubre de 1954. Fotografia de Pascual Peris Chirivella
Seguidamente Don Eduardo Gascó, redactor de La Hoja del Lunes y en representación de Don José Barberá presidente de la Asociación de la Prensa Valenciana hizo entrega al alcalde de la copa que fue ganada por la banda el pasado año 1953 con motivo del concurso de bandas cómicas organizado por la asociación y que puso en manos del director de la banda mientras esta interpretaba el Himno Nacional.
Se levantó la sesión a las veinte horas.
Firman el alcalde y los concejales junto con el secretario y el interventor de la corporación.
....m’agradaria que, si a mil quilòmetres de València coneixen per totes bandes El Empastre, que algú fera arribar el nostre currículum a la Generalitat Valenciana, perquè pareix ser que encara no s’han assabentat del que posseeix Catarroja, en aquesta faceta músico-cultural, ja que mai s’han manifestat en cap concepte, i això que, totes aquelles terres, les hem sembrat en les notes de l’inmortal pasdoble Valencia.
Juan Marí Asins
Apoderat i representant de la banda El Empastre. Llibre falla Albufera. Catarroja 1992
El 18 de juliol de 2014, la Comissió del Fòrum de Catarroja «Un tall d’empastradors», feia entrega de la instància i documentació corresponent –currículum– de la banda còmica, taurina i musical El Empastre de Catarroja, en el registre d’entrada del Consell Valencià de Cultura, en la qual se sol·licita el reconeixement al mèrit artístic i cultural de l’agrupació musical esmentada.
El 13 d’agost es comunicaven a l’Ajuntament de Catarroja, mitjançant una instància, les gestions realitzades. A hores d’ara no ha rebut cap distinció institucional.
1 Explicat amb més detall en l’article «Els primers programes».
2 Explicat amb més detall en l’article «Els primers programes».
3 José M de Cossío, Los toros, tomo 1, pàg. 722.
4 Al gener de 1964 s’estrena, amb la interpretació per part de la banda: Feria de Cali, himne oficial de la Feria de Cali, autor del qual és Juan Marí Asins, músic i apoderat d’El Empastre
5 El carrer esmentat oficialment es deia carrer de Vidal, així apareix en els llibres de l’arxiu municipal. Popularment, se’l coneixia com carrer de la Comare. El poble el batejaria donat que en una de les cases del curt traçat vivia la comare que assitia les dones parteres.
6 Es conserva a la Societat Unión Musical de Catarroja.
7 L’objecte es conserva a la Societat Unión Musical de Catarroja.
8 Aquesta es va produir quan es van traslladar les despulles de l’escriptor Blasco Ibáñez a València.
9 El pergamí es conserva a l’Artesana.
10 La placa es va retirar al 2015, i es va col·locar una actualitzada.
11 El pergamí es conserva a l’Artesana.
12 Encara que El Empastre no existia, Juan Marí va arreplegar la distinció.
13 Document facilitat per Pasqual Guillem, arxiver municipal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada