QUI ERA QUÈ EN EL EMPASTRE DELS ANYS VINT
CONQUISTADOR, «JUERGUISTA», «DON JUAN»,
«NIÑO MIMADO»,«SALAMERO» O «SANDUNGUERO».
JOSEP VTE ORTS PERIS
Vicent Peris Chulvi (1907-1997), caixa redoblant, segons l’orla que hi ha en la Societat Musical l’Artesana, va ser membre de la banda El Empastre des de 1927 fins a 1955, encara que ell sempre dia que havia entrat amb 15 anys (1922), i va ser un dels mestres que més temps hi va pertànyer. Entrà de la mà de son pare Vicente Peris Ridaura (que faltà en 1948), caixa redoblant-timbal, membre de la banda en dues etapes, des de 1917 fins a 1927 i des de 1939 fins a 1941. També va compartir anys de banda amb el seu germà Pascual Peris Chulvi (1912-1994), bombo-timbal, qui hi va pertànyer des de 1950 fins a 1983.
Pascual donà pas al seu fill Pascual Peris Chirivella (òbviament també nebot i nét dels Vicent anteriorment anomenats), qui fon clarinet i acordió d’El Empastre des de 1956 fins a 1981. A més, va veure com un altre nebot, en este cas fill d’un germà de la dona, Antonio Alapont Casañ, també formà part de la família d’El Empastre els anys 1968 i 1969 com a caixa primer i director després.
Consuelo Peris Alapont, filla de Vicent Peris Chulvi (que s’assabentà que era pare a l’hostal La Mundial de Barcelona en plena gira) i néta, neboda i cosina dels músics anteriorment esmentats, va conservar, com a part que és de la història de la seua família i, per descomptat, de la de Catarroja, uns versos que son pare, en aquell moment un jove d’entre quinze i vint anys i ja professor d’El Empastre, va escriure al dictat d’un altre mestre de la banda en una data inconcreta dels anys vint, juntament amb abundant documentació de la banda que apareix en aquest llibre, com ara cartells, fotos, articles de premsa, etc.
Aquest altre membre, del qual desconeixem el nom, intuïm pel que ens contà Vicent Peris Chulvi, que ni sabria llegir ni escriure, cosa bastant habitual en l’època, però sí que sabia ajuntar les paraules amb gràcia suficient per fer aquesta sèrie de versos que més endavant exposarem, en el qual realitza comentaris, no sense fina ironia, dels mestres que hi havia en aquell moment en la banda.
 |
| Francisco Marí Albert, Juan José Claverol Puchalt, Pedro Vallés García, els germans Vicente Pascual Peris Chulvi i Pascual Quiles Martínez. Medellín (Colòmbia), 21 de novembre de 1954 |
Aquests versos destil·len l’amistat i el bon ambient que hi ha entre ells fruit de la convivència diària d’aquest grup de persones que a més de companys eren amics.
Curiosament, apareix en aquests versos Eduardo Panach, qui no era membre de la banda sinó el director de la Societat Musical la Filharmònica de Catarroja, important musicòleg de l’època i, segons Filiberto Rodrigo Alarcón, en El diario independiente de la noche del dimarts 27 d’agost de 1929, «persona muy entendida en música».
L’estructura dels versos és molt senzilla: sis línies per persona (llevat d’un parell d’excepcions), estructurat en una primera part que ens diu el nom i en alguns casos la filiació, una segona on s’indiquen característiques de la persona i una tercera i última que fa broma, ironia o ens indica alguna afició.
 |
| Els germans Vicent i Pascual Peris Chulvi al costat de Pascual Asins Albuixech (d’Almussafes). Bogotà (Colòmbia), 7 de gener de 1955. |
La primera, invariablement, correspon al nom del mestre i s’hi indica si és el pare o el fill, en cas de coincidència de noms com en Agustín Jorge, pare i fill; Filiberto Rodrigo, fill. Curiosament, qui va escriure els versos, fill de Vicent Peris Ridaura, també músic, no s’indica res.
La segona està dedicada a descriure característiques de la persona («juventino», «dicharachero», cabal, voluntariós, treballador incansable, alegre i «juncal», noble i de bon cor, bondadós, agradable, «cara de pillin«), o a alabar-la («gran escritor», «director de lo más grande», «profesor», «clarinete consumado», «señor de clase», «profesor de postín», «sangre azul», «grande como el que más»), o a indicar la seua funció ó instrument en banda (director, saxo, cornetí, caixa, trombó, platiller, clarinet, arreglista, trompa, tambor, fiscorn, guitarrista, requinto i acordió).
És en la tercera quan apareix la broma, la ironia, el sarcasme, i s’hi escriuen qualificatius, descripcions i comentaris tals com ballador, conquistador, «juerguista», «Don Juan», «salamero» i «busca no via y no la encuentra», cavaller formal que te la pega a la primera, «carcamal», (futur) president del Musical, (compositor de) popurri que no li ix, «niño mimado», fumador, jugador i perdedor al truc, caramboles i al «secayo», «chalero», agarrat, fartó i «sandunguero» (graciós), entre altres.
 París, Febrer de 1931. Fotografia de Pascual Quiles. | |
| Després de prop de noranta anys, d’aquests versos ens han arribat els que mostrem a continuació. |
Compañeros del “Empastre”
Yo no os puedo ofrecer
ni los versos de Espronceda
ni la prosa de Espencer,
yo acaso os daré
lo que dicta el corazón
amaros como hermano
y adoraros con pasión
¡qué más os puedo ofrecer!
pedid y os lo daré
puesta la mano en el pecho
juro que lo entregaré
Eduardo Panach
Juventino y gran escritor
Director de lo más grande
En baile es un primor
Se aprovecha de lo lindo
Cuando va al Perelló
Director de la Societat Musical
La Filharmònica de Catarroja
La Filharmònica de Catarroja
Antonio Hervás
Es caballero y señor
dicharachero y cabal
cumple con su obligación
y si no le sale mal
él nos toca el saxofón.
Saxo tenor
1929-1935
1942-1948
Saxo tenor
1929-1935
1942-1948
Jose Almarche
Tu voluntad es muy grande
por tocar el cornetín
cuanto tienes que sufrir
por marcharte con “Empastre
cuando vayan a París Trompeta
Trompeta
Es cajero principal
y profesor del”Empastre”
con mucha salamería
busca novia y no la encuentra
por ser miembro de la Pandilla.
Caixa
1927-1955
Trombón de talla mundial
sonrisa muy salamera
es caballero formal
te la pega de primera
aunque sea un carcamal.
Trombó
Es platillero con garbo
trabajador incansable
en los bailes un juerguista
y si no le sabe mal
president del Musical
Plats
1922-1942
Toca el saxofón en mi
el más alegre y juncal
se dedica a escritor
quiere hacer un potpurri
y no encuentra solución
Saxo alt
1929-1953
Noble y buen corazón
clarinete principal
yo le quité una botella
se lo pido de rodillas
si me quiere perdonar
Clarinet
1917-1936
Estudia para escritor
clarinete consumado
este es el niño mimado
que tiene unos arreglos
y se tocan con mucho agrado
Clarinet
1922-1935
Filiberto rodrigo
Es director del “Empastre”
conquistador y galante
hombre ducho en estas lides
no hay hembra que no dance
aunque tengan muchos miles
Director
Faltà el 29/8/1930
Constantino Gimeno
Con su modo de pensar
es de clase este señor
profesor es de postín
enciende su cigarrillo
cuando toca el cornetín
Trompeta
Faltà el 17/12/1936
Juan Villa
Fue director de la Banda
en genio es un señor
profesor de clarinete
en juego es un primor
pierde al trueque y carambolas
y después al secayó.
Clarinet
1929-1935
Filiberto rodrigo (hijo)
Es trompa y de provenir
déjate de cigarrillos
estudia con vocación
que los primeros amores
te cuestan un coscorrón.
Trompa
1929-1936
1942-1946
Antonio Muñoz
Chalero al por mayor
conquistador de chavalas
es un Don Juan si señor
por eso tiene entre manos
su inolvidable tambor.
Caixa/Timbal
Faltà en desembre de 1938
Pascual Quiles
Estudiando se consigue
siempre llega a buen fin
es consejo de amigo
porque tienes aptitudes
para tocar el cornetín.
Trompeta
1928-1955
Antonio Gradolí
Señor y de sangre azul
fliscorno de escala real
grande como el que más
no toma nunca café
por no gastarse un real.
Fliscorn
Baixa en 1936
Valeriano rodrigo
Es guitarrista y bombero
y el “Empastre” su ilusión
de pescar algún llobarro
cuando está en el Perelló.
Bombo/plats
Falta el 2/12/1941
Juan Marí
Ya no quiere figurar
el requinto bondadoso
sólo quiere estudiar
para ver si logra un poco
con los demás afinar.
Requint
Baixa en 1956
Agustín Jorge (hijo)
Acordeonista agradable
clarinetista y no estudia
tiene el don de ser tragón
no deja nada en la mesa
cuando va de resopón.
Clarinet
1929-1953
Francisco Puchalt
Es trombón muy solemne
tiene cara de pillín
por ser tan sanduguero
todas las damas le siguen
aunque sean de postín.
Trombó
Baixa en 1936
Juan Gimeno
Fliscorno de lo mejor
de agrado como la carne
en ciencia es un Doctor
dice que es vegetariano
para comerse lo mejor.
Fliscorn
1922-1945
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada