L’ÚLTIM ARRANJAMENT. PASCUAL PERIS

JUAN ARTOLA

     Al febrer de l’any 2003, organitzat per la Societat Musical l’Artesana de Catarroja amb la col·laboració de l’Ajuntament, es procedia a tributar homenatge, un últim reconeixement a la banda còmica, taurina i musical El Empastre.

    En aquells anys dirigia l’Artesana Pascual Peris Chirivella, músic criat en la banda i membre durant més de vint-i-cinc anys de l’agrupació còmica.

    Pascual Peris va ingressar en El Empastre molt jove, l’any 1956, quan sols tenia catorze anys, de la mà de son pare. Ve de família de músics i tots ells d’El Empastre. El seu iaio Pascual Peris Ridaura ja estava en la banda durant els anys 1917-1918 tocant la caixa-redoblant. Dels quatre fills que va tindre, Vicent i Pascual com que va adquirir compromisos l’agrupació, la plaça de caixa va ser ocupada per Vicente Peris Chulvi, el fill major de la casa parental. Eren els anys vint. Anys més tard (1950) Pascual Peris Chulvi també va entrar a formar part de la banda per tocar, primer els timbals i la caixa redoblant i després el bombo.

    Durant molt de temps pare i fill han format part d’El Empastre.

    El mateix any que Peris Chirivella va entrar a formar part de la música, viatja a terres americanes, on toca el clarinet. Durant el temps de formació coneix grans músics, també clarinetistes, Paco Morató i Juan Crespo de Picassent, i Garceran… amb els quals forma equip i conjunt. I acaba els estudis i la carrera de clarinet al Conservatori de València. La seua preparació tècnico-musical li valdrà per a realitzar arreglaments per a la banda i que seran un èxit de l’espectacle. En són un exemple:

    La melodía de Las Salinas de Campuzano, al truc del piano... amb l’acordió, la guitarra baixa i la bateria, es feien les proves adients abans d’assajar tota la banda allò que s’havia confeccionat i s’hi incorporaven melodies de moda: Palomitas de maíz, El baile de los pajaritos…

    I continua preparant-se i estudia harmonia i direcció.

    Giraldillo (pd), Als meus néts (pd), Santoña en fiestas (pd), Bernia (marxa cristiana), Himne d’Albal… pasdobles i música de cambra… aquestes són algunes composicions fruit del seu art creatiu. Amb motiu del centenari fundacional va compondre un pasdoble amb el títol de “El Empastre”, dedicat a la banda i el seus músics, i que va ser estrenat i interpretat conjuntament per les dues bandes locals: La Unió i L’Artesana i dirigit per l’autor en el concert mà a mà de les festes patronals que es va celebrar el 24 de setembre de 2015 en el TAC de Catarroja.

Pare i fill durant la temporada 1956-1957

    En el grup de músics de la banda estava molt ben considerat, tant per les generacions anteriors com per les posteriors. La seua incorporació toca l’equador de la vida d’El Empastre. Contacta amb músics de la primera generació, constitucional i de professionalització (1915-1936), entre els quals hi ha els germans degans i fundadors Francisco i Juan Marí (botges) i l’apoderat Almarche dels quals va beure l’esperit fundacional. Conviu amb els de la segona, la de la postguerra (1939-1953) amb Parrandol pare, Melchor Ibáñez, el Maquinero, Luis Peiró, J. J. Claverol, Morató, Crespo…

Concert en un estadi (Colombia) 1964. Manolete saxo; Agustín Jorge, Pascual

Peris, F. Morató clarinets; Juan Crespo requinto; JJ Claverol saxo; tots sis al

voltant de la pandereta.

    Forma part de la tercera (1954-1967), la dels viatges a Amèrica, amb els germans Marí Asins, Tarazona Martí (fill)… i empalma amb la quarta, la que intenta renovar (1968-1983), amb Vicente Esteve, J. Manuel Cabo, Ernesto Peidró, Francisco Moreno, Roberto Ríos, L. Berbis, Paco Madrid, F. Bort, J. Pedro Ruiz, Fernando Sánchez Manzaneque, Fabià, J. Recuero… amb qui formarà equip fins que es dóna de baixa, el 1982.

Amb músics i toreros còmics: Chino torero i Canuto, al carreró de la plaça Santamaría de Bogotá temporada 1970-1971. 

Fotografia de Vicente Esteve.

   Els músics de la cinquena i última generació (1984-2000) el coneixen com a persona dedicada a la música o alguns d’ells d’oïda, d’haver-ne parlat i comentat casos en els quals havia deixat la seua empremta. A part del seu instrument, tocava l’acordió i la guitarra baixa .

   Gran músic, millor persona; sec de paraula, animós i artista, per tots era conegut com Pascualín; clar, en la banda hi havia Pascualet, tuba d’Almussafes; Pascual, son pare i ell. Calia diferenciar-los de la manera més fàcil i, com que entrà en la banda quan era molt jovenet, amb tota l’estima així l’anomenaven.

Pascual Peris Chulvi.

    Fins i tot la premsa colombiana, de Cali, en el comentari en relació amb l’actuació que realitzaren a la Monumental la temporada 1974-75 comentava:

“El Empastre” triunfó ayer en Cañaveralejo.

El sonido muy sensacional y ese acordeón electrónico bordó la mejor «faena» de la cita… lo ejecuta «Pascualin» un maestro de la inquietud. Y la batería a cargo de un chaval de solo catorce años del Conservatorio de Valencia J. Recuero.

La corda de clarinets: F. Morató de Picassent. Pascual Peris i 

Agustín Jorge de Catarroja. Colombia, desembre de 1966.

Interpretant el Adiós amigo amb la guitarra baixa i cantant.

    Després d’haver causat baixa en El Empastre, continua dedicant-se a la música, la seua professió. Exerceix com a director de les bandes: d’Alginet, Turis, Llaurí, Paiporta, d’Albal, l’Artesana de Catarroja i de la Banda de Catadau, en la que es va jubilar.

    I ocupant la direcció de la Banda Juventud Musical de Albal, va haver d’actuar en un acte que l’honra i el distingeix.

   Estava rodant-se a Catarroja un documental (1986-1987) per a la sèrie Vivir cada día de la TV on El Empastre és el protagonista. El simulacre d’homentge a la banda i els músics decano-fundadors passava per testimoniar i donar suport a l’acte i l’ofrena floral. Al carrer que porta el nom de «El Empastre» acudiren les músiques locals amb els seus Presidents i el Regidor de cultura i…

L’Unió, L’Artesana y El Empastre interpretaron el Himno Regional.

TV logró que las bandas de Catarroja tocaran juntas.

Con asistencia de más de un centenar de vecinos expectantes, se realizó... la actuación de las tres bandas locales, unidas por primera vez… por encima de sus diferencias…

La camaradería entre los músicos fue patente.

Al final tomó la batuta, totalmente imparcial, para dirigir conjuntamente las bandas1, Pascual Peris… entre los aplausos unánimes del público y el ruido de la traca. 

 (D’un retall de la premsa valenciana, crònica signada per Tomás Laguarda).

    I quan ja «El Empastre» havia deixat d’estar actiu vingué «el remat de la faena».

  En l’homenatge que se li anava a tributar pel poble i Societat musical ell s'encarregaria d’escriure, conformar i dirigir "l'ultim arreglo".

    Qui millor que ell que coneixia i sabia com realitzar-ho? Qui millor que ell per a transmetre l’estil  i personalitat de El Empastre?

    De nou la marca de la casa. Música clàssica, de pel.lícula, popular... tretze peces va coordinar de manera armònica, graciosa i expectant, que van interpretar els músics de L’Artesana a manera de concert en el saló d’actes de la Casa de Cultura 2.

    Una última partitura que, com la contraportada d’un llibre, ve a tancar una gran història musical.

Història que ja forma part del poble de Catarroja.

1 El solo l’interpretà el trompeta solista de El Empastre J. Daniel Martínez Altés (Paiporta) que va demanar que li prestaren el fliscorno aun dels músics de les bandes presents.

2 Part del repertori anterior va ser interpretat pels alumnes del conservatori de música de Catarroja al costat de alguns antics músics de El Empastre, dirigits per Fernando Manzaneque, professor i antic membre de l'agrupació còmic i musical, en la gala homenatge del centenari que se li va tributar a la banda El Empastre en març del 2015 en el TAC Francisco Chirivella pel conservatori J. M. Izquierdo.