DIRECTORS DE LA BANDA EL EMPASTRE
JUAN ARTOLA
1. Filiberto Rodrigo Alarcón, Felip el Tandero (Catarroja) 1915 /25-8-1930.
2. Antonio Jorge Penella (Catarroja) 25-8-1930 / 27-8-1930.
3. Antonio Claverol Puchalt (Catarroja) / 28-8-1930 / 1931.
4. Alberto Muñoz Daroqui (Catarroja) / 19-11-1931/ 28-8-1956.
5. Manuel Catalá Ferrer (Massanassa) / 4-9-1956 / 25-11-1960.
6. Alberto Muñoz Daroqui (Catarroja) / 29-11-60/29-7-1961.
7. Juan Marí Asins (Catarroja) / Provisionalment del 30-7-1961 /12-12-1961.
8. Alberto Muñoz Daroqui (Catarroja) / 1-1-1962 / 8-11-1965.
9. Manuel Contreras Cardo (Godella) / 11-11-1965 / 5-12-1967.
10. Alberto Muñoz Daroqui (Catarroja) / ...-12-1967 / ...-4-10-1968.
11. Antonio Alapont Casañ (Catarroja) / 1968 / 1969.
12. José Cabo Royo (Catarroja) / 4-2-1970/26-11-85.
13. Julio Sánchez Infante (Valencia) / 25-2-86/...-11-1988.
14. José Ribera Tordera, agost de 1988.
15. Lluís Crespo Corral (Valencia) / 1989/1995.
16. Ricard Crespo Pérez (Riola) / 1989 / 1995.
17. David Martí Puchalt (Albal) / 30-6-1996/1997.
18. Gloria Hernández (Picassent) / 1997...
En el llibre de Festes Majors de Catarroja de 1996, Juan Marí Asins va ser invitat a escriure unes línies referides a El Empastre. Aleshores va tindre la idea d’exposar la cronologia dels directors que han passat per l’agrupació, donant una informació original, ja que ningú havia escrit res sobre el tema (de la introducció de l’article esmentat).
Analitzat l’article anterior, i per tal de completar la informació que se’ns ofereix, passem tot seguit a plasmar les dades principals dels mestres i directors que ha tingut la banda El Empastre.
Per portar a terme la tasca expositiva hem tingut col·laboracions inestimables, bé d’algun director, bé d’algun fill o familiar, bé de la premsa, detall que indicarem quan corresponga.
1. Filiberto Rodrigo Alarcón
De Catarroja. Conegut per Felip, fou el primer director, des de 1912 (o 1915) Fins que va morir el 1930. Sabater de professió i seriós de caràcter en el dia a dia. Estava dotat d’una gràcia especial. La vis còmica, senzillament formidable; el moviment harmonitzat, la capacitat d’imitació i escenificació, la paraula fàcil i irònica... adornaven la gran personalitat d’aquell director, baixet d’estatura, però home senyorial, galant i de gran empaque, que va liderar el grup de músics fundadors i l’espectacle que hi presentaven.1 El poble de Catarroja li ha retolat amb el seu nom una important avinguda. Detalls descriptius de Julia Rodrigo, néta del mestre Felip.
2. Antonio Jorge Penella
De Catarroja. Assumeix provisionalment la direcció com a conseqüència de la malaltia del mestre Felip. Debutà a Gijón el 25 d’agost de 1930, el dia que el mestre cau malalt, i continuà dirigint a Tarazona dos dies després.2 Ha estat Sempre molt ben relacionat amb l’Artesana. A l’esquerra de la foto està Antonio Jorge.
El mestre Albertet situat al mig, entre A. Jorge i Filiberto Rodrigo, fill del mestre Felip. Mèxic, 1934. Fotografia de família Alberto Muñoz Daroqui.
3. Antonio Claverol Puchalt
 | |
| Document de Vicente Esteve Ramírez | . |
Tenia estudis d’harmonia, composició, contrapunt i fuga i direcció. Era el principal arranjador dels popurris que interpretaven. Podia tocar el saxo, la tuba, l’acordió, la percussió. Als 24 anys (1931), tocant el saxo, el nomenen director d’El Empastre. Quan viatgen a Mèxic (1934) ho fa executant la tuba. Ha sigut deixeble del mestre J. Manuel Izquierdo. Ha estat director de la banda l’Artesana, de la del Palmar, de la de Silla i la de Navajas. Moltes generacions de músics catarrogins s’han format i tocat sota la seua batuta. Catarroja li ha posat el seu nom a un dels seus carrers.
L’Artesana, cada any per santa Cecília, li ret homenatge personants’hi i interpretant un dels seus afamats pasdobles, Pedrito Balañá, dedicat al fill del senyor Pedro Balañá, cèlebre empresari taurí català molt ben relacionat amb El Empastre i gran amic d‘A. Claverol.
4. Alberto Muñoz Daroqui
De Catarroja. Entra de director quan el mestre Claverol deixa el lloc vacant.
Ingressa el 1931 com a músic i l’any següent n’ocupa la direcció.4 El seu currículum (1931-1969) variat, extens i curiós està impregnat per una gran inestabilitat en la banda. A ell li dediquem un apartat especial amb el títol: «Albertet, mestre i director» i que, de manera indirecta, afecta els altres directors. Mèxic, 1934, fent una reverència amb la jaqueta del frac. Darrere, Agustín Jorge Pascual a la boca d’un túnel de la plaça de bous. Fotografia família Alberto Muñoz Daroqui.
5. Manel Catala Ferrer
De Massanassa. Ingressa en la banda el 1948 com a instrumentista de la percussió (plats).5 Substitueix el mestre Muñoz Daroqui en la direcció en el tercer viatge a Colòmbia. Continua exercint el càrrec fins el 1960. El seu fill ha escrit la semblança de son pare. Fotografia de Manuel Català fill.
6. Juan Marí Asins
De Catarroja. Trombó de la banda. És l’encarregat de no deixar parar el motor en el moment en què el mestre Albertet, actuant a la plaça de bous de València, en plena Fira de Juliol (29-7-1961), es troba indispost i va haver de ser hospitalitzat amb problemes de cor. Així, en plena temporada, s’ha d’organitzar la banda per complir els compromisos. Agafa provisionalment la batuta el dia següent, 30 de juliol de 1961, per actuar a la plaça de bous de Vic. En conseqüència, li toca rematar la temporada, fins al 12 de sembre de 1961, quan actuen a la TVE als estudis de Barcelona.6 Restablert el director Albertet, torna a ocupar el seu lloc de músic a la banda.
7. Manuel Contreras Cardo
De Godella. Va ingressar l’11 de novembre de 1965 i hi va estar fins el 7 de desembre de 1967. Ja havia sigut director d’una altra banda còmica anomenada Toros y claveles. Féu un viatge amb El Empastre a Amèrica (1966-1967). El seu rendiment com a director no complia les expectatives, per la qual cosa se li va proposar tocar la caixa. Hi va renunciar i va demanar la baixa.7 En la il·lustració parodia amb Juan J. Chaverol.
8. Antonio Alapont Casany (Morrete)
De Catarroja. El mestre Alapont ha escrit l’article: «La meua vinculació a la banda» en el qual explica les seues vivències.
9. José Cabo Royo (Pepet, el Corretger)
De Catarroja. José Cabo Royo ingressa en la banda el 2 de maig de 1946 per tocar la trompeta i s’ho deixa el 3 d’abril de 1950. Va tornar a la banda a l’octubre de 1955 com a percussionista per tocar el bombo. Apareix en la llista de músics que viatgen a Amèrica la temporada 1955-56. El 1970 es fa càrrec de la direcció que deixa Antonio Alapont Casañ per motiu d’estudis. En l’entrevista que María Ángeles Arazo li fa a l’apoderat de la banda, Juan Marí8, i que apareix publicada en el diari Las Provincias del dia 5 d’agost de 1970, se’ns relata com en va ser el procés.
… cuando se produce una baja, entre los aspirantes elegimos a aquel que más se parece por el carácter al que tiene que substituir, interesa más su modo de ser y de comportar-se. Con el puesto de director ocurre lo mismo...Cuando se retiró Antonio Alapont, sucesor del maestro Muñoz, solucionamos el problema de la siguiente forma: el que mejor imite a Albertet, el que más aire tenga para dirigir, será el Maestro. Todos pensamos (y decidimos) por unanimidad que Pepe Cabo era un director ideal.
Debuta com a tal el 4 de febrer de 1970 a Lisboa. Apareix en la premsa Dígame del 19 de maig de 1970 amb el titular següent: «La gran promesa de El Empastre... su nuevo director, José Cabo». I tot seguit exposa un ventall de característiques que l’adornen.
Por lo difícil de la elección, ya que debido a las múltiples facetas que debe reunir este personaje no es fácil decidir... este elenco, en un momento de lucidez artística, ha tenido el gran acierto de encontrar enJosé Cabo Royo la figura que posee los más simpáticos gracejos y también dotes musicales superiores.En sus recientes actuaciones en TVE, Palma, Figueras y la gira por Portugal ha demostrado estar en su salsa, superándose y sabiendo pisar el terreno.
D’una gran prestància artística, elegant, molt acoblat a la comicitat convertia Cabo en un director de primera qualitat. L’experiència en la banda, el lideratge i el tracte amb els companys, joves i majors, li van valdre el respecte de tots.
 | |||||||
Retall de la portada de la revista “Semana” del 8 de juliol de 1978. Luis Berbis i J. José Claverol sota l’atentamirada de Cabo, el director. Assaig per efectuarla gravació del “Adiós Amigo” a la TV. D’esquerra a dreta: 1. F. Bort al saxo. 2. Luis Perió, Manolete. 3.Vicente Ruiz al clarinet. 4. Juan Crespo al clarinet. Luis Berbis (trompeta), Juan Claverol (còmic). |
«Anem a jugar!» era la frase que, a manera de consigna, feia arribar als músics moments abans d’iniciar l’espectacle, comenta F. Bort, saxo de la banda, quan el recordàvem.
Rafael Brines, periodista valencià i gran seguidor de l’agrupació, l’entrevistava per a la Hoja del Lunes. Entre les respostes, en transcrivim una que, per la seua originalitat i ironia, fa una proposta que, com a gran empastrador, no va desencaminada per l’ús que se’n fa, fins i tot en altres camps que no són musicals, d’una paraula que no es castellana:
el público ha generalizado y llama un empastre a todas las bandas cómicas... usan nuestro nombre para decir banda cómica. Terminará por aceptarlo la Real Academia de Española, como tebeo.
L’article aparegué a València el 26 de juny de 1978.
Quant a l’espectacle, l’esperit inquiet i innovador el porten a dissenyar i realitzar nous trucs musicals com el «Palmito de llum negra», «La pandereta gegant».
Demanava la baixa per motius de salut el novembre de 1985. Va estar 34 anys en El Empastre, quinze dels quals com a director.9
10. Julio Sánchez Infante
De València. Ingressa el 20 de desembre de 1985 i debutava de director el 25 de febrer de 1986 a Madrid en el programa de TVE Gente Joven. Causa baixa en novembre de 1988. Tenia una bona vis còmica, però la manca de musicalitat el dugué ademanar la baixa.10
Apareix com a director entrant en el documental de 1987 Vivir cada día, en el qual supleix José Cabo.
Ingresé en la banda en el año 1955 como torero cómico hasta el año 1959, luego regresé en el año 1978. En aquella época, de cuatro toreros cómicos que éramos (Ricardo, Mario Vivó, Caracol y yo) solo se anunciaban tres en los carteles, por eso mi nombre no aparece en ninguno. En el año 1957, una de las parodias fue la boda de Rainiero de Mónaco y Grace Kelly. Ese mismo año, el apoderado de Valencia, don José Almarche Alapont, y el representante de Madrid, don Pedro Recorte, me enviaron una carta para notificar que había una gira en el extranjero. La etapa más dura fue la que más responsabilidad acarreaba, que fue mi paso de torero cómico a director de la banda, pero gracias a Juan Marí Asins que tuvo mucha paciencia conmigo logré superar el reto.
Julio Sánchez Infante
11. José Ribera Tordera
Al’agost de 1988, jo estava de permís i de vacances a Torrent i vaig anar a la banda a suplir un trompeta que estava de baixa. Resulta que el segon cap de setmana, a punt d’eixir a fer dues actuacions, el director Julio es va enfadar i no pujà a l’autobús. Arrancàrem cap a Benicarló sense mestre. Ja a l’autobús, Ricardo Bartolomé, Bartolo, que n’era el president, em va embotinar perquè fera de mestre. Jo li seguí el corrent convençut que no seria així. Arribàrem, sopàrem i a l’hora d’anar a canviar-nos em diu: «Ahí tens el vestit de mestre perquè te’l poses».
Total, entre uns i altres em van convèncer. Em vaig armar de valor i vaig acceptar l’envit. Cal dir que jo em sabia molt bé el repertori de veure’l en les actuacions, ja que el meu germà i mon pare tocaven en la banda. Recorde que eixa actuació va ser en la penya taurina Vicente Ruiz, El Soro, de Benicarló, primer amenitzant el sopar amb pasdobles i després actuant al tablao. El dia següent actuàrem a la plaça de bous de Ceuti, un poble de la província de Múrcia. Dies després, l’assumpte de Julio es va arreglar i jo vaig continuar la resta del mes tocant la trompeta. Va ser una experiència, encara que efímera, molt positiva i arriscada. Recorde que l’any següent Juan Marí volia que tornara i ocupara la direcció de la banda, però jo ja tenia el meu treball i no podia fer-ho.
José Ribera11
12. Ricard Crespo Pérez
13. Lluís Crespo Corral
El primer és de Riola i Lluís, de València. Porten alternativament la direcció de la banda des de 1989 fins a 1995; s’alternen segons el seu criteri fins a finals de 1995 quan Ricard continua de saxo i Lluís demana la baixa per motius de salut.12
14. David Martí Puchalt
D’Albal. Ingressa en març de 1996. Després de preparar-se durant mesos debuta el 30 de juny a la plaça de bous de Vinaròs. L’actuació va ser molt acceptable i es diposita en ell la confiança que vaja millorant totes les facetes que aquest càrrec de director demana.13
15. Glòria Hernández
De Picassent. Ingressa a finals de 1997 per encapçalar la banda en desfilades i cavalcades. Amb estudis musicals, la seua tasca era merament figurativa. Vestia i actuava de majoret i a un senyal d’ella la banda girava cap als laterals i oferia l’espectacle al públic que el presenciava. És l’ultima directora de què tenim constància.14 L’1 de novembre de 1998, en el reportatge del Levante-EMV de M. Gradolí, Juan Marí comentava: «la banda ha evolucionado y hoy ya no hay mestre sino mestra. Es la directora con trece músicos».
16. Alberto Martínez Guaita
De València, enanito torero i director. Ja assajava per actuar al programa de TV Gente Joven, va estar 11 anys en l’agrupació i en la banda i prompte comença a fer de director. La seua tasca consistía en encapçalar el grup i dirigir-lo artísticament.
En el document de Vivir cada dia (1987) apareix en el grup de toreros còmics.
1 Aquí “El Empastre”… Mosaicos de su arte y de su vida.
2 Op. cit.
3 Op. cit.
4 Op. cit.
5 Op. cit.
6 Llibre de festes Majors de Catarroja, 1996.
7 Op. cit.
8 Llibre de festes Majors de Catarroja, 1996
9 Llibre de festes Majors de Catarroja, 1996.
10 Op. cit.
11 José Ribera Tordera, Penya naix a Torrent. De família de músics, és músic de professió. Director i compositor premiat i reconegut en l’àmbit fester. Actualment pertany a la Banda d’Intanteria de San Fernando de Cadis.
12 Llibre de festes Majors de Catarroja, 1996.
13 Llibre de festes Majors de Catarroja, 1996.
14 Op. cit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada