VIATGES DE LA BANDA A AMÉRICA
JUAN ARTOLA
Primer viatge destinació Mèxic (1934-1935)
DADES1 :
El 24 de setembre de 1934 eixien de València en tren cap a Madrid i per a després dirigir-se al port de la Corunya.
El 27 de setembre partien amb el transatlàntic Habana i arribaven a Veracruz, al golf de Mèxic.
El 21 d’octubre actuaven a la plaça de bous El Toreo de Mèxic.
El 18 d’abril de 1935 ho feien a Los Ángeles (Califòrnia) i el 9 de juny a San Diego.
El 9 de juliol, des del port de Nueva York, partien cap a Espanya amb el transatlàntic Pax, i arribaven a Gibraltar el 14 de juliol.
Entraven a Catarroja el 16 de juliol de 1935.
 |
| Transatlàntic Habana. Fotografia d’Alberto Muñoz |
 |
| Aeroport de Barajas, Madrid. Fotografia de Manuel Catalá. |
 |
| Acte de rebuda al port de Barcelona. Fotografia de Mari Marí. |
Segon viatge destinació Colòmbia i Veneçuela (1954-1955)
DADES:
El 14 d’octubre de 1954 eixien de Catarroja en autobús cap a Madrid contractats per Pepe Gonzalez Dominguín (pare).
El 16 d’octubre i des de Barajas, aeroport de Madrid, amb un quadrimotor de la companyia KLM partien cap a Colòmbia i, fent transbordament a Barranquilla, arribaven a l’aeroport de Techo, a Bogotà, el 18 del mateix mes.
El 24 d’octubre feien la presentació a la plaça de bous Circo de Toros de Bogotà on s’acomiadaven el 9 de gener de 1955.
El 16 de gener de 1955 se presentava a la plaça de bous Nuevo Circo de Caracas, a Veneçuela.
El 8 de març embarcaven al vaixell Castel Verde, al port de La Guaira de Caracas, per tornar a casa.
El 20 de març arribaven al port de Barcelona i el 22 entraven triomfalment a Catarroja.
Tercer viatge destinació Colòmbia (1955-1956)
DADES:
El 7 de novembre de 1955 eixia la banda, juntament amb els toreros còmics, en tren, cap a Madrid. L’empresari que els havia contractat era Emilio Cebrià Encinas.
El 10 del mateix mes arribaven a Vigo on embarcarien en el transatlàntic Arosa Star, amb el qual partirien cap a Veneçuela el 13 de novembre.
El 25 dels corrents arribaven a La Guaira, a Caracas (Veneçuela).
El 28 del mes i en avió eixien de l’aeroport de Maiquetía, cap a Bogotà.
El 4 de desembre feien la presentació a la Santa Maria de Bogotà.
El 26 d’abril de 1955, a l’Estadi Municipal de Cartagena de Indias, actuaven per última vegada i tancaven la gira.
El 27 d’abril, amb el transatlàntic italià Conde Biancamano, partien de terres americanes cap a Espanya.
L’11 de maig arribaven al port de Barcelona i dos dies després, el 13, feien l’entrada a Catarroja.
 |
Assajant a la coberta del vaixell Marco Polo de viatge a Lima (Perú) 1956. Músics, d’esquerra a dreta: tuba, Pascual Asins Albuixech, Almussafes; saxo alt, Rafael Gandia Martínez, Sedaví; clarinet centre, Juan Crespo Sanchis, Picassent; clarinet vora, Ramón Garceran Carrió, Almussafes. Foto de Ángel Crespo, fill de Juan Crespo Sanchis.
|
Quart viatge destinació Colòmbia, Veneçuela i Perú (1956-1957)
DADES:
El 19 d’octubre de 1956 eixia la banda en autobús des de Catarroja cap a Barcelona, contractats per l’empresari Emilio Cebrià Encinas.
El 22 d’octubre partien cap al Perú des del port de Barcelona i amb el transatlàntic Marco Polo.
El 14 de novembre desembarcaven en El Callao, Lima (Perú).
El 25 debutaven a la plaça de bous Acho de la capital.
El 27 de desembre partien en avió cap a Bogotà (Colòmbia)
L’1 de gener de 1957 es presentava a la plaça de bous La Santa Maria de Bogotà.
El 22 de març actuaven per última vegada en Cartagena de Indias.
El 23 del mes des del port de Cartagena embarcaven en el transatlàntic Américo Vespucio cap a Espanya.
El 10 d’abril de 1957 arribaven al port de Barcelona.
 |
| Port de Barcelona 1957. Fotografia de Pascual Peris. |
Cinqué viatge destinació Colòmbia, Veneçuela (1963-1964)
DADES:
El 4 de desembre de 1963 eixia la banda amb els toreros còmics en ferrocarril cap a Vigo.
El 8 del mes a bord del M/N Montserrat partien del port gallec en direcció a Veneçuela.
El 18 celebraven la festa del capità.
El 20 de desembre arribaven a La Guaira, port de Caracas en Veneçuela, i finalment el 22 del mes aplegaven al port colombià de Cartagena de Indias, meta de la ruta marinera.
El 21, amb quadrimotor, arriben a l’aeroport El Dorado en Bogotà on són rebuts per l’empresari Diego Martínez.
El 25 de desembre fan la presentació a la Santa Maria de Bogotà. 13 de febrer de 1964 es presentaven en terres veneçolanes, concretament a San Cristóbal.
El 8 de març tancaven les actuacions a Veneçuela en forma de concert a Maracaibo.
El 19 del mes tornava a Colòmbia per actuar a Cali.
El 31 de març, a Cartagena de Indias i a manera de concert, sense toreros, acabaven el contracte d’actuacions a terres americanes.
L’1 d’abril de 1964 i des del port de Cartagena embarcaven en la T/N Montserrat.
...pasamos kingston (Jamaica), donde desembarcamos por una horas. Luego hicimos escala en Curaçao, pasamos por Trinidad y luego a La Guaira. De este último a Canarias después de nueve días de navegación, ocho sin ver tierra.
F. Magraner. Diari personal.
El 19 del mes arribaven al port de Vigo i eixien en tren cap a Madrid. Des d’allí partien cap a València.
Entraven a Catarroja el 23 d’abril de 1964.
Sisé viatge destinació Colòmbia (1964-1965)
DADES:
Contractats per l’empresari Diego Martínez, eixien de Catarroja l’1 de desembre de 1964 cap a Vigo i amb el ferrocarril. Músics i quadrilla de toreros còmics, entre els quals hi havia els germans Canuto.
El 5 de desembre eixien d’Espanya amb el vaixell Begoña cap a Colòmbia.
En plena mar, el 15 del mes, se celebrava la festa del capità amb la cooperació de la banda i toreros còmics.
El 22 de desembre arribaven a Curaçao, port de les Antilles.
I el dia de Nadal de 1964 debutaven a la plaça de bous Santa María de Bogotà.
El periòdic El Tiempo del dia següent explicava en el seu reportatge:
«vestida con su traje típico valenciano? hizo su aparición la famosa banda…»(no sabem a quina vestimenta es refereix).
Tot seguit iniciaren l’itinerari per terres colombianes: Ibagué, Girardot, Fusagasugá... fins el 29 que actuen a l’estadi de Cali a manera de concert.
 |
| Diari Levante-EMV. |
L’1 de gener del 1965 tornen a actuar a la plaça de Bogotà i continuen en febrer i març actuant a Popayán, Cartagena, Manizales, Barranquilla…
El 3 de febrer, invitats per la Casa Sonolux de Medellín, efectuaren la gravació d’un disc amb pasdobles espanyols i melodies colombianes populars.
I el 7 de març tanquen la gira amb l’actuació en Cartagena de Indias.
El 10 del mes embarcaven el M/N Montserrat per eixir de Cartagena cap a Espanya.
En una carta personal a la família, Francisco Tarazona (fill) contava que el dia d’abans s’havia banyat a la platja, ja que a Cartagena feia molta calor. A més a més els explicava quin era l’itinerari de la tornada dia a dia i finalment quan arribarien a casa:
«así es que, si Dios quiere, el 29 ya estaremos en casa porqueprobablemente adelantaremos un día»
El 28 arribaven al port de Vigo i el 29 entraven triomfalment a Catarroja.
 |
| Targeta de felicitació Nadalenca de F. Morató de Picassent. |
Seté viatge destinació Puerto Rico, Colòmbia, Equador, Veneçuela (1966-1967)
DADES:
El 13 de setembre de 1966 eixia El Empastre des del Port de València amb la M/N Satrústegui cap a Puerto Rico amb la companyia de toreros còmics.
El 26 del mes arribaven a La Guaira i el 29, a San Juan de Puerto Rico.
El 7 d’octubre debutaven a la plaça de San Juan, a la qual seguiran altres.
El 27 del mes amb la M/N Churruca partien cap a terres colombianes: desembarcaven a Cartagena i agafaven l’avió per a dirigir-se cap a Bogotà.
El 6 de novembre es presentaven a la plaça Santa Maria de Bogotà i continuaren la ruta per terres colombianes.
De l’11 al 18 de desembre actuaven en Equador (Quito, Guayaquil...)
El 25 de desembre es presentaven de bell nou a la plaça de Bogotà i després seguiren actuant per la geografia colombiana. (Málaga, Palmira, Cali Barranquilla...)
El 19 de gener de 1967 acabaven a Bucaramanga la gira per Colòmbia.
El 22 del mes actuaven ja a terres veneçolanes.
Des del 23 fins al 29 a San Cristóbal.
A primers de febrer actuaven per ultima vegada a Maracay.
El 15 de febrer des de La Guaira amb la M/N Montserrat eixien cap Espanya.
Ja en alta mar se celebrava la festa del capità amb la cooperació de la banda i toreros còmics:
… en esta Fiesta de Despedida, tendrá lugar la inigualable actuación de la banda El Empastre quenos deleitará con la gracia de sus números, con el siguiente programa:
El fallero (pasodoble).
Conductores sin carnet (parodia de las bocinas).
Borrachera en el Monserrat (La Banda Borracha).
Llamada a rancho (parodia de las sartenes).
Barriendo la cubierta (parodia de las escobas).
Valencia (pasodoble).
Con cuya composición se llegará al final…
Por la noche y durante el transcurso del baile de despedida… la genial actuación de los famosose internacionales clowns españoles Los hermanos Canuto.(Document de la família Tarazona, Parrandol).
La valenciania sempre està present, en aquest cas al principi i al final de l’actuació.
El 28 del mes arribaven al port de Vigo, i tot seguit eixien en tren cap a Madrid, i en autobús cap a Catarroja.
El dia 1 de març de 1967, per la nit, arribaven al poble.
 |
| Document de Vicente Esteve. |
Huité viatge destinació Colòmbia i Veneçuela (1970-1971)
Contractats per l’empresari Rafael Pérez, Chiquito Pérez, amb els toreros còmics: Chino Torero és Manuel Pérez Luque, Don Canuto és Angel Villaverde Villasante i Superman, el Colombiano.
Formaven la plantilla musical 18 músics més l’apoderat:
- Apoderat: Juan Marí Asins (Botja). Catarroja.
- Director: José Cabo Royo (Pepet el Corretger). Catarroja
- Bombo: Pascual Peris Chulvi (El tío Pascual). Catarroja.
- Caixa: Ernesto Peidró Guillot. Paiporta.
- Plats: Antonio Moreno Torromé. Massanassa.
- Tuba: Pascual Asins Albuixec. Almussafes.
- Tuba: Francisco Magraner Magraner. (Calot) Almussafes.
- Trombó: José Fabià Aviñó. Picassent.
- Trombó: Francisco Tarazona Arquez. (Parrandol). Catarroja.
- Trombó: Francisco Moreno Ginés. Benifayó.
- Trompeta: Melchor A. Ibáñez Machancoses. (El Maquinero). Catarroja.
- Trompeta: Roberto Rios Brull. Silla.
- Trompeta: José M. Cabo Piqueras. Catarroja
- Saxo alt: Juan J. Claverol Puchalt. (Mundo). Catarroja.
- Saxo alt: Luis Peiró Sanchis. (Manolete). Benaguasil.
- Saxo tenor: Vicente Esteve Ramírez. Catarroja.
- Clarinet: Juan Crespo Sanchis. Picassent.
- Clarinet: Pascual Peris Chirivella. (Pascualin). Catarroja.
- Clarinet: Agustín Jorge Pascual. (Nardet). Catarroja.
 |
| Aeroport de Bogotà, desembre de 1970. Document de Vicente Esteve. |
Des de Catarroja, i en autobús, eixien en desembre de 1970 cap al port de Vigo per embarcar en la M/N Begoña. Arribaven al port de La Guaira de Caracas i gafaren l’autobús per dirigirse a Cúcuta (Colòmbia) on, en avió, els traslladarien a Bogotà.
El programa que havien preparat per als concerts tenia el repertori següent:
1. Revestits amb uniforme camper, actuació de la banda en pla seriós:
Feria de Manizales (pasodoble)
Himno Nacional de Colòmbia. Es llevaven els barrets i els deixaven a terra enfront de cadascú.
La Pandereta, com a tarima, on interpretaven el popurri Estampa Andaluza, que conté:
Capricho Español, R. Korsakov; Sevilla, Albéniz; Lerele, Quiroga; Suspiros de España, A. Alvárez;
Así se toca, fandanguillo de J. Marí; Antonio Torres, buleries de J. Monreal; La Boda de Luís Alonso, Giménez; La Gran Jota, Bretón; ¡Qué bonita es mi niña!, T. García del Val.
España Cañí (pasodoble) que s’aprofitaven per a iniciar la desfilada, donaven la volta al redolí, i abandonaven la sorra.
2. Actuació dels toreros còmics amb la paròdia: «Transplante de corazón». Amb instrumental mèdic exagerat, una llitera amb rodes i un ninot de subjecte passiu, encetaven la cirurgia per realitzar el canvi d’òrgan.
3. Amb frac, part còmica:
Churumbelerias (pasodoble), si prestava l’espai on actuaven per efectuar els moviments, en cas contrari, Pepita Greus (pasodoble) L'arlesienne (introducció).
Popurri 21: La boda de Luis Alonso… utilitzant pitos y espantasuegras. La revoltosa (introducció) i continuaven amb el La La La d’Eurovisó i el Tennis, amb el truc de les raquetes musicals, amb la melodia del vals Lilí.
Popurri: La verbena de la paloma, Guillermo Tell, Zorba el Griego i Espumas.
Popurri: La venta de los gatos, Beguin de Beguin (bolero) amb les serpentines.
DESCANS
4. Amb el frac, part còmica.
La revoltosa (introducció) amb el truc de les maces i botzines.
El Tren (de l’Edmond de Beethoven) amb el truc dels martells.
Moros y cristianos (sarsuela de J. Serrano), Me gustas mucho (R. Durcal), Gwendolyne (J. Iglesias), Vamos a la cama (dibuixos de la televisió) on el director agarrava de l’orella a J. J. Claverol i el situava al lloc d’on se n’havia eixit, Marina, (sarsuela, A beber, a beber y apurar…) i La Banda Borracha, amb el truc de les botelles. relicario (cuplet), Bonanza (melodia de la pel·lícula), Pescado, Macondo (melodia popular colombiana) i La Piragua (melodia colombiana amb el truc de la piragua). Espantada (crida de trompetes que senyalava l’eixida del bou i aprofitava la banda per deixar corrent el rogle.
El toro humano (paròdia amb els toreros còmics).
El 25 de desembre actuen en la plaça de bous Santamaria de Bogotà seguint el calendari per terres colombianes: Cali. Manizales, Pereira, Girardot, Buga, Palmira, Cereté, Cartagena, Santa Marta, Barranquilla, Medellín on van gravar un disc per a la casa Sonolux (El Cuarto de El Empastre), Bucaramanga, Cúcuta i Pamplona.
El 3 d’abril de 1971 actuen en Maracay (Veneçuela) i seguiren a Valencia i Mérida.
El 2 de maig tanquen la gira a la plaça de bous de Caracas.
Durant la gira han actuat en un total de 21 corregudes i han donat 17 concerts.
La tornada l’efectuaren amb la M/N Virginia de Churruca i desembarcaven el 20 de maig de
1971 al port de Barcelona.
 |
| Rebuda al port de Barcelona. Fotografia de Vicente Esteve. |
La premsa de Bogotà, i en un article signat pel periodista Juan de Dios del 26 de desembre de 1970 i relatiu a l’actuació de l’agrupació a la plaça de bous Santa María, encapçalava el titular amb la frase «TRIUNFAL REAPARICIÓN DE EL EMPASTRE» i en el qual després de les paraules de lloança i benvinguda que realitza en la introducció, narra en els tres paràgrafs següents l’espectacle taurí dels torejadors de jònecs, el dels toreros còmics i finalment el de la banda. Al peu de la foto (de Manuel H.), que retrata un moment de la desfilada revestits els músics de camper, i que acompanya l’article esmentat, escriu finalment:
«La actuación del afamado conjunto constituyó un éxito.»
Igualment en la premsa de Cali del 4 de gener de 1971, El
País, titulava:
«La categoría de El Empastre llenó la plaza».
I comentava
Si nos ponemos a detallar pormenorizadamente no cabriatanta emoción en esta página. Únicamente, agregamos, quegustó por la forma que ejecuta… todo su extenso repertorio ysabe dejar recuerdos sumamente gratos e interesantes.
 |
| Document de Vicente Esteve. |
Sols cal destacar una insòlita actuació que denunciava el
periòdic anterior el dia indicat:
No hay derecho y menos razón para que los músicos y los toreros bufos usaran la capilla de la Monumental como desvestidero, colocando sombreros y toda clase de prendas en los candelabros. La plaza tiene otras dependències […] y no aceptamos lo que ayer nos correspondió presenciar. ¡Que no se repita tal irrespeto!
No tot eren victòries2 . En el desplaçament en avió per terres colombianes, de Cali a Sincelejo al febrer de 1971, hagueren de sofrir un inesperat retard a causa del mal oratge. Una hora és el que els anunciava la torre de control. Això significava que no podien continuar amb l’horari previst per arribar a l’altre aeroport i tot seguit i en autobús recorrien el centenar de quilòmetres de distància a la seua destinació. Calia trobar l’acoblament de la ruta i buscar-hi una solució o es perdia la presentació de l’espectacle. Els encarregats de l’empresa, juntament amb el president de la banda, contactaren amb els responsables de l’aeroport. Observant el mapa de la zona, van localitzar una pista d’aterratge agrícola, que podria solucionar-los el problema i els facilitaria l’arribada. Calia manifestar-ho al pilot de l’avió, que en sabera les circumstàncies i que n’acceptara la proposta.
Tot assumit i sense saber que hi trobarien, arribaren i el pilot després d’algunes passades inicia l’aterratge sobre una pista que sols era utilitzada per avionetes de polvoritzar, però ho havien aconseguit, estaven a terra. Ara venia la segona part: com eixir de l’aparell, perquè allò no era un aeroport i no hi havia escales. Dificultosament, el pilot va obrir la porta de la bodega i va descarregar algun embalum. Pogué arribar a terra, col·locar-los per facilitar que el personal baixara de l’aparell, improvisant amb l’equipatge la manera de baixar de l’avió. Tot acabà bé: arribaren i pogueren presentar l’espectacle
I també ho sofrien. El pas d’una frontera a l’altra, de Veneçuela a Colòmbia, eren molt problemàtics,
sobretot quan patien els registres en les duanes frontereres de l’equipatge personal i s’encontraven
amb més d’una sorpresa desagradable, quan trobaven a faltar algun objecte personal.
 |
| Medellín (Colòmbia) març de 1971. Fotografia de Vicente Esteve. |
Nové viatge destinació Equador, Colòmbia, Veneçuela (1974-1975)
Contractats per l’empresari Manuel Cano per efectuar 20 actuacions. Toreros bufons:
Don Canuto és Angel Villaverde, Gran KiKi és Ricardo Villaverde i Ramper que fou substituït per un torero colombià (Don Rodrigo). La plantilla musical, la componen 17 músics més el directori l’apoderat.
Eixien en novembre de 1974 des del Port de Barcelona en la
 |
| Document de Vicente Esteve. |
M/N Verdi; desembarcaven 21 dies més tard, després de creuar el Canal de Panamà, a Guayaquil (Equador).
Ja al vaixell i en la festa del capità, celebrada el 20 de novembre de 1974 a les 5 de la vesprada, es presentava la banda amb una mostra del que s’havia preparat per a la gira:
El violinista en el tejado, on Juan J. Claverol simulant tocar el violí i amb la música de la pel·lícula Si ya fuera rico pujava a la teulada, o el pujaven… Espatarrat, gestos, carasses, moviments... feien esclatar de riure l’auditori.
«Las Espantasuegras»
«Las metralletas musicales», amb el truc de les escopetes
musicals
«La Banda Borracha», amb botella i xiulets, música del
ma teix títol.
I a les 22 h, els germans Canuto, toreros còmics, actuaven amb les seues paròdies per al passatge.
El 7 de desembre es presentaven a la plaça de bous de Quito (Equador) per a la Fira.
Encetaren les actuacions a terres colombianes el 14 de desembre a la plaça de Bucaramanga. Les actuacions següents van ser a Yopal, Medellín, Cartagena, Bogotà, Ibagué, Arme nia… on el 29 de desembre estrenaven el pasdoble de la Primera Fira Taurina.
 |
Festa del capità M/N Verdi, e/d: Fabià, Pla, F. Moreno,
A. Moreno, Pascual Peris (pare) i Recuero a la caixa.
Fotografia de J. Pla. |
L’1 de gener de 1975 ho feien a la plaça de bous Santa Maria de Bogotà. El 4 i el 5, a Cali; després a Manizales, Popayán, Pereira, Bogotà…
De l’actuació en la plaça de Cañaveralejo (Cali), destaquem el comentari de la premsa local:
Animado salió el público […] comenzó el festejo con la actuación de los novilleros. […] Luego el desempeño de El Empastre recogiendo ovaciones de gala con sus popurris. La presentación de Las Brisas del Almanaque Español con la interpretación de Espumas fue algo apoteósico.
El 19 de gener actuen a San Cristóbal (Veneçuela) i tornen en avió per actuar a Bogotà, el 26 de gener. Acaben a Colòmbia, a Manizales el 9 de febrer.
L’11 de febrer ho feien a Mèrida i el 16 en la plaça de San Cristóbal de Veneçuela on la premsa qualificava com «exitosa presentación de El Empastre […] con guitarra eléctrica, vibráfonos […] otro de los números […] que fue el gran show de la tarde».
En l’espectacle que presentava la banda oferia, junt als pasdobles Churumbelerías, Pepita Greus o España Cañi, entre d’altres, El Palmito, en Brisas del abanico español amb temes andalusos i els seus famosos popurris parodiats. A les melodies del Dr Zhivago, El violinista en el tejado… afegien temes populars locals com ara El Gavilán Pollero, La Sirena, Medellín... que tan agradava i identificava els espectadors colombians.
 |
| Diari La Nación de San Cristóbal. |
A manera d’esquema aquest estava distribuït de la forma següent:
1a part. Actuació d’un novillero, PART SERIA
2a part. El grup musical, amb el nom de Los Chavalillos, que era El Empastre, amb la vestimenta campera i jaqueteta blava amb lluentons que presentava tot un espectacle i en aquest cas el titulat Brisas del abanico español. Introduït pel tema de l’obra Andalucía se seguia amb la interpretació de Gitanitos y Morenos (rumba), unes ranxeres amb duo de trompetes, fandanguillos... La plataforma d’una pandereta o un ventall s’aprofitava per al desenvolupament artístic corresponent de solistes i direcció.
3a part. Actuació del toreros còmics, en toreig.
4a part. Actuació, revestits de FRAC, d’El Empastre amb el show corresponent. Era la part còmica on s’incloïen els popurris amb trucs i paròdies.
5a part. Toreros còmics representant una paròdia que amenitzava la banda.
Fi de festa i desfilada final de tots els artistes.
Durant la gira han actuat en vint corregudes de bous i quatre concerts.
La tornada l’efectuaren amb la M/N Donizetti. Embarcaren al port de La Guaira de Caracas (Veneçuela) i desembarcaren al port de Barcelona.
Relació de músics que realitzaren el viatge 1974-1975
1. Juan Mari Asins, apoderat general. Catarroja
2. Jose Cabo Royo, director. Catarroja.
3. Pascual Peris Chulvi, bombo. Catarroja
4. Antonio Moreno Torromé, platiller. Massanassa.
5. Jose R. Recuero Fernández, caixa. Catarroja
6. Pascual Asins Albuixec, tuba. Almussafes.
7. Francisco Magraner Magraner, tuba. Almussafes.
8. Jose Fabia Aviñó, trombó. Picassent.
9. Francisco Moreno Ginés, trombó. Benifaió.
10. Juan Pla Benavent, trombó. Almussafes.
11. Melchor A, Ibáñez Machancoses, trompeta. Catarroja.
12. Jose Manuel Cabo Piqueras, trompeta. Catarroja.
13. Roberto Ríos Brull, trompeta. Silla.
14. Vicente Esteve Ramirez, saxo tenor. Catarroja
15. Juan J. Claverol Puchalt, saxo alto. Catarroja.
16. Luis Peiró Sanchis, saxo alto. Benaguasil.
17. Pascual Peris Chirivella, clarinet. Catarroja.
18. Juan Crespo Sanchis, clarinet. Picassent
19. Vicente Puchalt Ridaura, clarinet. Catarroja.
 |
| Document de Vicente Esteve. |
L’anècdota del viatge, l’11 de febrer de 1975, la protagonitza el que van sofrir en un dels desplaçaments que relatem3:
De Bogotà a Cúcuta se traslladaren en un avió que no tenia la capacitat suficient per a transportar personal i equipatge. La solució fou que un altre avió transportara el material que faltava i en el qual viatjava l’empresari M. Cano. Els músics arriben i passen a Veneçuela en l’autobús i l’equipatge en un camió. La resta, el que faltava, quan arriba l’empresari a l’aeroport de Cúcuta, arrenda una avioneta per transportar-ho a Mèrida, lloc d’actuació. No obstant això, quan l’aparell intenta aterrar, el temps ho impedeix i el pilot se’n va a una espècie de carretera, una pista improvisada, ja que no tenia prou combustible. Els músics i toreros estaven a punt d’actuar i una part important de material i instruments no havia arribat. L’empresari de la plaça i davant la situació tan inesperada (amb la plaça plena) va realitzar les gestions per eixir del pas: arrendar un equip de so, buscar instrumental de la banda que amenitza la correguda de la plaça (alicó, bombardí). I amb la vestimenta barrejada, els músics de la banda iniciaren l’espectacle de la millor manera possible. Un músic tocava un plat amb una porra menuda ja que li faltava el seu instrument. Tot es va portar a terme amb plena normalitat i l’actuació va ser un èxit. El públic s’ho passà d’allò més bé i el músics d’allò més mal, preocupats per l’espectacle i pels seus instruments i materials. Tot es va recuperar posteriorment.
1Totes les dades d’este capítol estan extretes d’Aquí... El Empastre. Peregrín Llorens i Raga.
2 Informació facilitada per Vicente Esteve, saxo tenor de la banda
3 Vicente Esteve.
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada