EL EMPASTRE, UNA HISTÒRIA PER ACABAR.

         En el capítol VIII sobre les disposicions generals del Reglament de l’agrupació Musical El Empastre, de Catarroja que va ser signat pel governador civil de la província el 30 d’octubre de 1931, especifica la disposició primera.    Cuando un individuo ingrese y quede aprobado como socio  en esta agrupación, vendrá obligado a abonar cierta cantidad  en pesetas que estipulará la Junta Directiva, por mobiliario y  demás accesorios pertenecientes a la misma, por lo cual adqui rirá los deberes y derechos de los demás socios. Dicha canti dad será entregada al Tesorero para que ingrese en caja. (del llibre de Peregrín Llorens).      Juan Pla Benavent és d’almussafes i entrava a formar d’El Empastre el 1973 per a tocar el trombó i cobrir la baixa de Francisco Tarazona Árquez (parrandol). Juan Pla caracteritzat amb la vestimenta  els objectes corresponents per formar part de la Xaranga del tio Honorio. ...

    El present treball intenta mostrar, juntament amb la història gràfica, la vida i obra de la nostra agrupació. En el doble vessant significatiu i visual, hem intentat fer realitat les vivències i els fets de la banda. Per això, hem recorregut a la col·laboració de persones que podien contar-nos la relació, l’anècdota, els sentiments personals i fer-ne una part de la història vivencial. A més, hem tractat de mostrar la societat en què es vivia i que la va veure nàixer, així com «l’altra cara» d’El Empastre, el toreig còmic. Seguirem l’obra amb una barreja de treballs que conten la historieta de la banda a manera de còmic, continuarem mostrant-los què feien i de quina manera i tancarem amb tot un ventall de curiositats: documents i fotos dels músics.    Aprofite l’ocasió per agrair la col·laboració de tots els que hi han participat escrivint. També vull agrair a aquells que no ho han fet, però sense els quals no podríem parlar-ne.    A Ramon Guillem, bibl...

 GESTACION Y ALUMBRAMIENTO DEL PASODOBLE.   JUAN ARTOLA.  Cap de la comissió “Un tall d’empastradors"  de Fòrum Catarroja.    Oscar Hoyos Botero y Roberto Cardona Arias, pilares de la creación sevillana de la “Feria de Manizales” y de su fiesta taurina, son los primeros en manifestar la necesidad de crear un himno dedicado a la Feria.     La primera idea pasaba por encontrar la música apropiada. Con buena lógica pensaron que el bambuco era el ritmo y la melodía de la tierra que mejor representaría y exaltaría las virtudes de la fiesta. Pronto se enzarzaron en la búsqueda del artista que lo hiciera realidad.     Paralelamente, Guillermo González Ospina (1913-1962), poeta nacido en tierras de Caldas y que vivió y trabajó la mayor parte de su vida en Manizales, escribía un poema dedicado a Manizales y su feria. También pensaba en musicalizarlo. También creía que el bambuco era el ritmo más apropiado.         ...

  Text del llibre de Peregrín Llorens   "AQUÍ, EL EMPASTRE...". pág.73,74,75. JUAN ARTOLA.       La súbita enfermedad de Filiberto Rodrigo se agravaba cada vez mas de modo alarmante, llegando incluso a desconcertar al medico que le asistía; hasta el extremo que permitirse insinuar al señor Murcia la conveniencia y aun la necesidad de que el enfermo fuera trasladado a Madrid para ser puesto en observación y tratamiento por médicos especialistas. Así  durante su vida, el hombre no hace mas que vagar en torno a la tumba. Las enfermedades son como ráfagas de un viento misterioso que le aproximan mas o menos al puerto. La ráfaga que empujaba a nuestro gran director era tan violenta como definitiva. Por permisión de Dios, el libro de su vida iba a quedar cerrado súbitamente.       Y el 29 de ese mismo agosto, Filiberto Rodrigo entregaba su alma a Dios, lejos de su hogar y sin que tuviera el consuelo de dar el ultimo adiós a sus compañeros y fa...

    Salvador Peris Pascual (5 d’abril de 1908-18 de juny de 1993), conegut pels més majors de Catarroja com  el rullo  o  el sastre , nasqué i morí a Catarroja. Durant gran part de la seua vida va viure al carrer Cánovas núm. 24 amb la seua dona Paquita Espert Regüés i els seus tres fills . Allí, en la part de dalt, funcionà durant molts anys la seua sastreria, el taller. Salvador era lliurepensador, autodidacta ianarquista. Tenia una gran fe en el poder de la cultura i de la instrucció com a motor de canvi social i sempre transmetia la necessitat d’aprendre, de llegir, de saber, de conèixer... Des de ben jove mantingué una gran amistat amb els Claverol, i en especial amb Antonio Claverol, saxo de El Empastre pràcticament des dels seus inicis i director provisional entre 1930-1931 després de la mort de Filiberto Rodrigo Alarcón. De joves eixien junts a festejar les respectives núvies; a cantar-los serenates, un cantava mentre l’altre tocava l’acordió; es disfres...